Taitaners

Moving time  3 ώρες ένα λεπτό

Ώρα  4 ώρες 44 λεπτά

Σύνολο σημείων 2229

Uploaded 30 Μαρτίου 2019

Recorded Μαρτίου 2019

-
-
597 m
109 m
0
3,4
6,7
13,45 χιλιόμετρα

80 εμφανίσεις, 1 αποθηκεύσεις

κοντά στην περιοχή Estivella, Valencia (España)

Ens desplacem fins la població d'Estivella per a fer una del centanar de rutes que te la serra Calderona. Pujem al Garbí pel barranc de Pujol, i després baixar pel cami de la font de Barraix a Beselga i visitar el castell.

Eixim des d'Estivella per l'anvinguda Beselga, on creuem per baix de les vies del tren per agarrar la CV-3342, on esta vegada creuem l'Autovia Mudèjar i trenquem cap a l'esquerra on, a uns 700 metres de l'inici, anem cap a l'esquerra pujant per una senda on es porta a la Creu dels Caputxins. Baixem la senda en precaució, ja que te un desnivell un poc pronunciat i continuem pel camí que ens porta primer per cases de camp i després per bancals de tarongers, a passar per un aljub fins arribar a la senda P CV-369, que ens porta vorejant el barranc de Pujol novament a la CV-3342, que deixarem de seguida per agarrar el sender SLV 24 que ens porta a l'ermita i mirador del Garbí. La pujada per la senda P CV-369 te trams on tindrem que anar en precaució, ja que hi ha molta pedra solta i algo de pendent.

Una vegada en l'ermita i mirador podem disfrutar de les vistes, on podem vore el golf de València, la Mola de Segart i per l'altra banda la serra d'Espadà. Continuem per la senda fins arribar al Llosar del Garbí. Impresionants vistes on podem vore la quantitat de formes rocoses divereses que té este lloc.

Continuem fins arribar al parking del mirador i arribem per carretera asfaltada fins el panell informatiu de senders on tornem a agarrar el sender PR CV-369 direcció la font de Barraix fins el camí que ens porta a Beselga. Per esta senda tenim que tindre precaució, ja que el final de la senda es prou perillosa pel seu desnivell prou marcat.

Una vegada en Beselga passem per davant de l'ermita de Sant Roc i anem a visitar el castell, que va ser restaurat l'any 2011. Podem entrar dins la torre on podem vore la Sala de Vigilància, i la Sala Defensiva, inclós baixar baix, cosa que obviem per no tindre llum, ja que segut saquejada.

Continuarem pel camí Guixera fins arribar a una pista que creua la serra mijant un xicotet túnel que ens porta de nou a Estivella.

View more external

L'origen de l'ermita de la santa Creu del Garbi està relacionat amp la col·locació d’una Creu en dita muntanya el 19 de març de l'any 1787. La história d'aquella devoció es deu al desig del vei Francesc Galbis (vulgarment Baltasar) d'erigir una creu en una muntanya del poble, després d’escoltar amb el seu nebot i fillol el germà Fèlix d'Albalat la predicació del frare Diego José de Cadis a la plaça de la Seu; on este va dir que als punts més alts de les poblacinos es colocaran creus per augmentar la devoció a la santa Creu. L'esmenat Galbis va encomanar al fuster Josep Sacanelles que vivia en el cantó del cementeri de Sant Joan del Mercat, La construcció d’una creu d’especial caracteristiques a la qual el Diego José de Cadis va manar que li ficaren un lignum crucis. Al acabar esta obra la portaren fins a Estivella. Allí, amb l’ajuda dels homes importants de la població, es dirigiren a trobar una muntanya fins erigir la Creu el 19 de març de 1787 en la del Garbí. Des d'eixe moment aquella devoció va ser cada vegada mes destacada. Per eixa raó la població en l’any 1804 va construir una ermita al lloc on estaba la Santa Creu. Estaba composta per una cuberta sostinguda amb 4 arcs, de manera que estava tapat el de la part oest i descoberta les altres. En l’any 1820 es taparen els arcs del sud i del nord i es va renovar tota la coberta. També es llevaren les teules que hi havien i foren reemplaçades per morter. A mes, al costat de la Creu s’ubicaren els Sants de la Pedra i Santa Bàrbera respectivament. Durant eixe any era rector de la població don Joaquim Andreu i Royo i l’alcalde Roc Blasco. La següent reforma de l’ermita va ser l’any 1834 i es quan se’n va fer la balustrada. Durant tot eixe temps se’n va tindre cura fins 1887, any en la qual la Santa Creu del Garbí van abaixar-la els veïns de la població a l’església parroquial, amb motiu del primer centenari de la seua erecció a la muntanya. Des d’aleshores esta es va quedar buida i va començar el seu deteriorament fins estar totalment enrunadaa finals del segle XX. L'any 1993 es va escometre el projetre de restauració de l'ermita gracies a l'ajuda de la Generalitat Valenciana. La recuperació d’este bé patrimonial es va fer a apartir de la seua concepció i es van deixar exemptes totes les arcades tret de l’encarada a l’oest. A mes es va conservar el mur on estava la santa Creu i la marca de la seua ubicació.
Per esta senda ja podem observar el castell de Beselga
A partir d'ací, anem en molta precaució, ja que hi han trossos de senda que estan en mal estat i amb prou pendent.
Beselga es troba a la Serra Calderona a una distància de 2 quilómetres d’Estivella. Actalment forma part del terme municipai d'Estivella i no posseix una població permanent. Els seus origens es remunten als temps ibèrics com ho demostren les peces de l’edat de bronze trobades en el seu terme. També va ser conegut durante l'Imperi Romà ja que su toponim prové de la paraula basílica. En temps de l'imperi almohade va nàixer la torre sentinella del segle XII. Més tard apareix la població en el Llibre del Repartiment, quan és lliura el castell de Segart a Adam de Paterna i és diu que el de Beselga és trobava enfront. Altres senyors que el governaren foren Roger de Lloria en 1297, mossèn Guillem Colom qui va intentar edificar un cartoixa al su terme a 1374 i Guillem Moliner qui l'esmentà a la carta pobla de 1382. Però la primera família que el va governar durante 3 generacions fou la dels Sanfeliu. Bonafonat de Sanfeliu, alcaide de Sagunt, va comprar-la i l'any 1392 ei rei li va concedir la jurisdicció civil i criminal de Beselga. Des de 1441 la Baronia va passar a mans de Garcerà de Monsoriu i és va constituir en un senyoriu vinculat. Posteriorment, durant el govern del seu fill Monsoriu, va experimentar un gran cambi amb la construcció de 3 cases i del castell, acabat a finals de 'segle XV. Les incursions bél·liques dels agermanats de Sagunt per a oposar-se al baró Jaume d’Aguilar afectessin aquest castell que sols va estar uns 25 anys totalment construït.
El 1535 és va reconeixer el desmembrament de l'església d'Estivella i del su annex de Beselga de la de santa Maria de Sagunt tot i que la transformació de l'antiga mesquita en església va tardar més, ja que la visita pastoral de 1574 de Joan de Ribera assenyala que cal fer allí una església. En aquell temps les families morisques de la població eren una vintena, com aixi apareixen en el Procés de desarmament dels moriscos de 1563. A partir del repoblament de 1610, després de l'expulsió morisca, va descendir gradualment de població. Els habitants que la repoblaren provenien en gran part de les poblacions de les Useres i Vilafames i els cognoms més desacats dels primers temps foren els Albiol, Blasco, Oliver, Querol, Renau o Valls. Des de 1619 hi ha constancia pel Quinque Libri de les celebracions religioses a Beselga encara que no és fins al 12 de maig de 1674 quan es va beneir l'esglesia que fou assolada en els anys 70 del segle passat. La seua advocació era l’Anunciació encara que amb el temps es va incorporar també la de sant Roc al qual des d'aleshores se li fà una romeria cada 16 d'agost. Al costat del temple es va construir el cementeri de la població. Hi existien diverses regalies senyorials que anaren canviant-se amb el temps com ara l'almassera, la tenda o el forn, i que a poc a poc desapareixen davant la progressiva davallada de població. Fins al segle XIX va tindre alcalde propi i al segle XX va deixar de ser un nucli de poblament permanent. En l'actualitat les seues cases són la segona residència dels seus pobladors.
EL CASTELL-PALAU DE BESELGA (SEGLE XV) EI projecte de construir un castell-palau al costat de la torre almohade partix del baró Gracià de Monsoriu i naix en la segona meitat de segle XV. És una una edificació de forma rectangular amb murs executats amb la técnica de la tàpia a l'estil de les construccions cristianes i amb carreus de pedra de Sagunt en els seus cantons. El llenç principal és el de major grossária encara que es reduïx en la part alta cap a l'interior. L'alta composició en argiles li conferix un color rogenc. El llenç nord, situat enfront, es recolzava damunt d'un terreny més inestable sense cap tipus de fonamentació la qual cosa va obligar amb el temps a fer un mur de pedra per reforçar-lo; encara que este no va evitar el seu afonament l'any 2004. La grossária era inferior i la composició era de pitjor qualitat que la del mur principal. El tercer llenç, ubicat a l'est i de manera lateral, tenia una grossària semblant al principal i s'intuïx que en ell es trobaria una segona entrada més reduida. Este estava travat amb els murs principal. L'edifici constava de dos plantes. El cobriment de la planta baixa es realitzà per pilars centrals de rajola massissa amb voltes d'aresta. L'entrada es feia per la porta situada en el llenç principal formada per carreus grisencs de la pedrera de Sagunt i estava rematada per un arc de mig punt amb dovelles. Encara que la seua funcionalitat no és del tot clara se sap que estava relacionada amb estances de servici. Al segon nivell s'accedia a través d'una escala situada al costat de la torre sentinella. Es la planta noble de la construcció i l'estructura estava formada per sis grans bigues de fusta que es recolzaven directament en el mur amb el suport de cantells de pedra. Presentava dos grans finestrals de forma gòtica la qual cosa era típica dels palaus senyorials. Estaven formats per dos buits separats per una columneta de pedra i rematats amb un arc en forma de flama. No arribaven a nivell de sol i presentaven dos bancs anomenats "festejadors". El palau va completar-se amb una terrassa plana a la qual s'accediria des de la torre almohade. Estava rematada per uns merlets. La seua funció seria defensiva però també arreplegaria l'aigua de pluja que anava canalitzada cap a la cisterna de la torre.
LA TORRE DE BESELGA (SEGLE XII) La torre de Beselga es va construir en el segle XII en temps de l'imperi almohade i va estar reformada en el segle XV durant la dominació cristiana. S'ubicava dins de l'eix de torres sentinelles de la vall del Palància en la via Sagunt-Xérica. L'alçària original va estar al voltant dels 12 metres. Presenta una planta quadrada i els murs estan realitzats amb la tècnica musulmana tapial. L’estructura original estava composta de tres pisos i l'accés es produïa pel nivell central per mitjà d'una escala desmuntable. Existia en cada planta dos espais separats per dos arcs apuntats i coberts per voltes de canó. El nivell inferior estava dedicat a magatzem. L'intermedi era on es realitzava la vida i presentava buits defensius. El darrer nivell tenia una funció pròpiament de vigia i d'accés a la terrassa. L'escala era de dos trams, estava feta de pedra de Sagunt i presentava inscripcions que constaven de cercles concèntrics. A partir de l'ocupació cristiana és produïx una reutilització i ampliació de la torre que coincidix amb la construcció del castell-palau annexionat. És va fer una cisterna a la primera planta per a arreplegar l'aigua de pluja de la terrassa. A la segona planta es va obrir una finestra envoltada amb carreus de pedra de Sagunt i l'accés original de la torre, annexada a l'palau, va obligar a crear escalons per a igualar el nivell amb l'altra construcció. També es veu com en unes de les arcades centrals es va Fer lloc per a una barra de tancament per tal d'augmentar la privatització d'eixe espai. La tercera planta es va reformar com ho justifica el fet que sols hi haja un únic arc carpanell rebaixat en comptes dels dos l'anterior planta. S'observen buits sageters que semblen coetànies a la torre i que podrien correspondre també a època cristiana. La quarta planta es totalment de nova construcció i no existia durant l'època musulmana. Presentava un arc central carpanell i una escala d'accés a la terrassa. També tenia una finestra d'il·luminació i una porta d'accés a la terrassa del Palau. A més sobreeixia una estructura lenyosa que formava habitacle amb coberta voltada i que tindria un ús sanitari. La dependència seria d'ús residencial. Finalment és va fer en època cristiana una terrassa plana dedicada a la vigilància i a la recollida d'aigua de pluja que és canalitzava cap a la cisterna.

Σχόλια

    You can or this trail