Taitaners

Moving time  2 ώρες 33 λεπτά

Ώρα  3 ώρες 34 λεπτά

Σύνολο σημείων 1168

Uploaded 6 Ιουλίου 2019

Recorded Ιουλίου 2019

-
-
440 m
9 m
0
1,7
3,3
6,67 χιλιόμετρα

50 εμφανίσεις, 4 αποθηκεύσεις

κοντά στην περιοχή Vergel, Valencia (España)

SERRA DE SEGÀRIA - MORRO DE LES COVES: LA COVA FOSCA - PORTELLA AMPLA

Ens hem desplaçat fins a la població del Verger, a la Marina Alta, per vistar la Serra de Segària i els seus voltants. La Serra de Segària es un dels elements naturals que marquen la personalitat del Verger. Forma una barrera física que separa el Verger dels pobles veïns Benimeli i Beniarbeig.

Comencem la ruta des del pàrquing que hi ha al costat del cementeri del Verger, on estan els cartells d'informació de les varies rutes i llocs d'interés que hi han al voltant. Agarrem el sender SL-CV 161 que porta cap a la Cova Fosca i a la Penya Roja. Passem pel túnel que creua l'autopista del Mediterrani i ens trobem en altre cartell on torna a indicar-nos les diverses rutes que fer, podem anar a el Morro de les Coves, visitar la Penya Roja o el bosc de Ciprés de Cartagena.

Continuem uns 200 metres mes cap a munt fins trobar-nos en el sender PR-CV 415 que en la seua part esquerra ens porta a visitar El Morro de les Coves. Passem pel Abric de Segària fins arribar a la Cova Fosca, situada en l'extrem mes oriental de la Serra de Segària. Amb una cavitat de 4 metres i uns 7 metres d'alçada, en el seu interior es formen dos sales, continuant amb una llarga galeria que originen altres passadissos annexos.

Una vegada visitada, tornem pel abric fins el anterior encreuament, on passem per una espècie de pou, on no hi ha informació d'ell, i continuem pel sender direcció la Font de Català, fins arribar al encreuament on ens desviarem cap el Portet d'Ondara. Pujem per la Portella Ampla, on tenim unes vistes impressionants al Morro de Segària i al Montgó.

Continuarem la senda, però no arribarem fins el vertex geodèsic, ja que la seua anada es un poc complicada, ja que tens que trepar per varies roques i la senda està prou tapada per la vegetació. Arribem fins la segon carrasca que hi ha en el camí, on vejem el cim i el vertex geodèsic, tornem per on hem vingut.

De baixada, voliem tornar per la Penya Roja, però la senda es pert per la vegetació i el temps i la calor se'ns tira damunt, i tornem pels nostres passos i anem a visitar el bosc de ciprés de Cartagena.
La Serra de Segària és un dels dos elements naturals que marquen la personalitat del Verger junt amb el riu Girona. Es una alineació muntanyosa bética que s'estén de NO a SO i una barrera física que separa El Verger dels pobles veins Benimeli y Beniarbeig. La Serra és compartida per les tres localitats es mentades, i també per les de Dénia i Ondara. La singularitat més destacada d'aquest bonic paratge de 90.000 metres quadrats d'extensió, és que te un vèrtex geodèsic de tercer ordre en el cim de la Segària, de 506 metres sobre el nivell del mar i rica en patrimoni natural i cultural. Prova d'aixó son els paratges, coves, avencs, cims, fonts, etc., que es poden trobar en ella. La seua longitud total és de 6 km y té una cresta mes alta en el centre, amb amb dos sectors destacats: l'occidental que ocupa el 58% del total, sent el més extens, i l'oriental que completa el 42% restant. La serra es divideix a parts iguals entre la grandiosidad de les seues parets rocoses, amb capritxoses formes i dissenys, i la magnífica panorámica que ens ofereix del riu Girona i la Vall de Gallinera, així com el del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. El cim mes alt de la montaña en el terme del Verger arriba als 459,6 metres i el seu indret més conegut es la Penya Roja a 251 metres d'altura respecte al nivell del mar. Es tracta d'un joc molt caracteristic i, sobretot, d'una fita paisatgística per a tots els habitants de Verger, així com les localitats veïnes. Així mateix, hi ha constància d'un assentament Iber en aquest paratge. Per la Serra de Segària discorre el sender PR-CV 415, el sender local SL-CV 109, que junt amb el nou sender local promogut per l'Ajuntament del Verger connecten tots els espais naturals de la Serra. Aquests sendets són utilitzats pels visitants per accedir a les diverses coves, avencs, cims, assentaments, o simplemente per fer senderisme. Es tracta d'un paratge natural d'altíssim valor cultural, paisatgístic i protegit per les declaracions de LIC Valls de la Marina y protecció ZEPA Montañas de la Marina.
Segària segueix sent un lloc de rellevant importància a causa que en ella se aprecia la major concentració de flora protegida, endémica rara o amenaçada de la comarca. La situació actual de nul aprofitament dels espais agroforestals i l'abandonament de les zones agrícoles i tot en zones agrícoles, fins i tot en zones molt aptes per el cultiu, l'aparició d'un mosaic de comunitats vegetal en successió, presumiblement, cap a la vegetació potencial. La vegetació actual de Segària es caracteritza en Coscollar, Matolls (Lavandula dentata, Cistus monspeliensis i Elaoselinum asclepium), Pasturatge (Brachyipodium retusum) i Vegetal rupícola (Hippocrepis Valentina i Scabiosa saxatilis dos notables endemismes d'àrea mundial concentrades en la Marina Alta. Cal destacar les especies protegides com Asplenium majoricum, Orchis Itàlica i Chamaerops humilis, i l'endemisme Centaurea segariensis (Centaurea de Segària, Bracera major o de Segària).
COVA FUNERARIA I SANTUARI. La Cova Fosca está situada en l 'extrem mes oriental de la Serra de Segària.Compta amb una cavitat d'uns 4 metres d'amplària aproximadament per uns 7 metres d'altura. En el seu interior es formen dues sales, continuant una llarga i ampla galeria interior de la que s'originen altres passadissos anexos. Està comunicada per una cavitat descendent, d'uns 25 metres aproximadament, amb la Cova Santa encara que en realitat és la mateixa cova però en els temps passats es desconeixia aquesta comunicació entre ambdues i per aixó li posaren dos noms. Aquesta cova es molt interessant per a l'espeleología. Donada la seua situació és receptora d'una gran insolació i está situada a un 3 km de la platja. Degut a la seua situació estratégica ha sigut aprofitada al llarg del temps per a distints quefers. En el seu interior es trobaren una gran diversitat de peces i fragments ceràmics, peces de bronze, gots, platets... En el neolitic la cova s'utilitzava com a habitatge i seguidamente s'utilitzà com a cova funeraria en l'Eneolitic. Posteriorment en l'epoca ibera passà a utilitzar-se com a Santuari que perdurarà fins l'epoca Romana. Aquest santuari era utilitzat tan per pastors, viatjants, comerciants, per a predicar. També era utilitzada per a celebracions religioses i per a tot tipus d'intercanvis. A més a més, donada la seua ubicació, era un punt de referencia per als mariners ja que els ajudava a orientar-se per a localitzar el Riu Girona y realitzar els intercanvis anteriormente nomenats. Des de l'entrada de la cova també es té una visió perfecta del camí de la Cremadella que era el camí més important de comunicació de la comarca per la zona costera. Tot ens indica que ha sigut una zona estratègica molt habitada al llarg del temps. La vida en aqueixes époques era difícil doncs havien de subsistir am la recollida de fruits i arrels que recol.lectaven en la muntanya i, ocasionalment, amb carn de caça que, la situació del terreny i els mètodes utilitzats, els era bastante difícil d'aconseguir. En l'actualitat els unics llogarets que es troben a l'interior de la Cova Fosca son rates penades.
Tetraclinis es un gènere d'arbres endèmic de l'oest de la regió mediterrània de fulla perenne dins la família del xiprer (cupressàcia). Consta d'una sola especie: Tetraclinis articulata. És orïund del nord-oest d'Àfrica i les muntanyes Atles del Marroc, Algèria i Tunísia també es troba a Malta y Cartagena (Espanya). Creix a altituds relativament baixes i en climes secs termomediterranis. És un arbre petit de creixment lent que fa fins a 6-15 m (rarament 20 m) d'alçada i a sovint té més d'un tronc des de la base. Les fulles, amb la forma dels xiprers, fan d'1 a 8 mm de llarga i de 1 a 1'5mm d'ample. Les pinyes fan de 10 a 15 mm de llarg i quan maduren son de color marró. Les llavors fan de 5 a 7mm de llargada i 2mm d'ample amb les papiràcies a cada costat. És de les poques coníferes qué rebroten quan se les talla i aixó és una adaptació als incendis forestals i a l'acció moderada dels animals herbívors.

Σχόλια

    You can or this trail