pepbad

Ώρα  9 ώρες 2 λεπτά

Σύνολο σημείων 2914

Uploaded 25 Οκτωβρίου 2018

Recorded Οκτωβρίου 2018

-
-
1.185 m
657 m
0
4,6
9,1
18,28 km

590 εμφανίσεις, 14 αποθηκεύσεις

κοντά στην περιοχή Puebla de Benifasar, Valencia (España)

13 d’octubre de 2018

Sota l’acurada organització de l’Associació de veïns i propietaris de la Pobla de Benifassà, portem a terme una sortida a fons pel territori, fent la Ruta interpretativa dels Maquis a la Tinença de Benifassà.
Aquesta ruta properament es publicarà i senyalitzarà convenientment el seu traçat, amb el suport del Parc Natural de la Tinença.

Mentre això no es materialitza, em prenc la llibertat de compartir amb tots vosaltres la ruta, agraint a l’Associació, l’oportunitat que ens han brindat de descobrir aquesta pàgina dramàtica però alhora apasionant de la nostra història recent.

La Ruta parteix de la Pobla, on podem deixar els vehicles a l’entrada o a la sortida de la població, en aparcaments acondicionats.

Itinerari: Sortim de la plaça i avancem uns metres pel carrer Major en direcció oest, per situar-nos al davant d’una antiga casa del poble, on el guia, Joan Bta. Beltran ens explica que aquesta casa va ser una mena de cuartel de la Guàrdia Civil, on es retenien els detinguts abans de ser enviats a la presons com la de Morella, de trist record per la brutalitat de la repressió que s’hi impartia.

Baixem per un carreró cap al barranc de la Font que transcorre per la partr sud de la població. Passem per davant dels rentadors i prenem una pista que remunta per l’esquerra. Un sender que surt també per l’esquerra de la pista, ens permet tallar camí i retrobar la mateixa uns metres per damunt. Seguim en direcció oest per la pista principal passant a tocar del Mas de la Caritat, amb els cavalls partutant entre la boira, i de la capelleta de la Font de la Caritat. A banda i banda grans bancals d’ametllers i conreus ens van acompanyant mentre ens endinsem pel Camí de Morella, cap a la serra que tenim a ponent. La pista presenta alguna bifurcació però anem sempre per l’esquerra fins on acaba el camí. A la nostra dreta veiem la caseta de Pau, i uns metres més amunt ja som al Mas de la Pastora.
Encara en peu però en un estat bastant precari, conserva el mas, la pallissa i uns corrals davant de l’era. Ens expliquen que tot i que el famòs Maquis Florencio Pla Meseguer, llavors Teresa, coneguda com la Pastora, va ser un temps pastora del bestiar d’aquest mas, el topònim es refereix a la familia dels propietaris i no a Teresa.
Des del mas, baixem per un bancal cap al fons del barranc, abans trobem un sender que comença a remuntar-lo per la dreta. Entre un frondós bosc anem remuntant el barranc de l’Avellanar, atents a trobar a la dreta del sender una fita de pedra que ens assenyala un corriol per la dreta que ens deixa en poca estona a la Teuleria. Un magnífic forn que encara conserva en prou bon estat la seva base, que per la seva part nord i al baixant del barranc, encara conserva la boca per on s’alimentava el forn. Prop, un pou proporcionava l’aigua al petit complex industrial que ben segur que abastia de teules, tant als masos propers com a la mateixa Pobla.

Tornem al sender que segueix remuntant el barranc, travessem una portella i pugem fins a les grans bancalades del Mas de Simfores, amb grans basses on abeuraven els ramats, i on trobem també la pista d’accés al mas. El mas queda al sud, sobre un tossalet, i a la vora d’un cingle. Encara en peu gràcies a l’esforç de mantenir-lo dels propietaris, però també en un estat bastant precari. Tenim la sort de comptar amb la presència dels propietaris que ens ensenyen les diferents estancies de la vella masada, i amb el testimoni directe del Sr. José, amo del mas, que va viure en la propia carn la repressió de les “Contrapartides”, essent ell encara un xiquet. Les contrapartides eren guàrdies civils disfressats de maquis, que anaven pels masos demanant suport i ajuda, i als qui hi accedien a ajudar els detenien per col·laboració amb el Maquis, sovint amb el penós final de l’aplicació de la Llei de Fugas, consistent en detenir els masovers col·laboracionistes portar-los a algun descampat allunyat i solitari, i deixar-los anar lliurement, per assassinar-los fredament per l’esquena. Despreciable… El Sr. José ens explica, en llàgrimes als ulls, com van detenir a tota la seva familia i els van abocar, a ell i els seus germans, tots nens, a una vida de misèria i penúries…

Seguim la ruta resseguint la pista d’accés al mas. Encara a pocs metres dels grans bancals del mas, i a la dreta de la pista veiem les restes de la teuleria del mas de Simfores, i a l’esquerra i uns bancals més avall, cap al barranc de les Codines, el pou del mas. Seguim uns metres per la pista fins a una corba forta a l’esquerra. Per la dreta s’obre un barranc per on transcorre el sender que seguirem, aigües amunt per la mateixa llera, entre preciosos exemplars d’aurons que ja comencen a empal·lidir, canviant el verd tendre per intensos ocres i granes… A l’esquerra s’aixeca el tossal del Trinquet, pugem per la dreta del barranc per anar a trobar els primers bancals del Mas del Cabanil.
Una gran masada completament en ruïnes, pel pas dels anys i dels tristos aconteixements que s’hi van viure l’hivern del 49, on van ser abatuts dos maquis i detingut un tercer que posteriorment va ser executat...

Acabada la visita a les restes del Cabanil, passem pel coll proper on l’Associació ens brinda un frugal avituallament, per reposar forces i gaudir de la conversa amb la gent.
En aquest punt prenem el GR7 en direcció nord-est, per una vella pista que ens condueix fins a un clar on trobem la Barraca del Cuixonet, a l’esquerra del camí. Una excel·lent obra de pedra en sec, en perfecte estat de conservació. Uns metres més endavant, passada una cadena, trobem el Pi del Cuixonet, un arbre monumental que donada la seva formació molt ramificada, mai va ser considerat apte per aprofitar la fusta de la soca i va ser sempre descartat de ser tallat, i que sortosament ha arribat fins als nostres dies, per poder-lo gaudir. La pista comença a davallar suament i a la bifurcació prenem el ramal de la dreta, deixant el GR i en direcció sud-est, fins a un ampli coll despoblat de vegetació que ens regala une precioses vistes de la vall de la Pobla de Benifassà. Al turó de la dreta resta amagat el corral de la Pastora, on passava llargues temporades Teresa Pla Meseguer, encara amb aparença de dona, abans de passar al maquis, pasturant ramats per aquestos montes. Ara per sender comencem a perdre alçada en direcció nord-est. A un revolt del sender passem a tocar de la Barraca del Mal Pas, i el sender, sempre en baixada pren direcció a ponent. A un bosquet trobem l’espectacular forn de calç de la Monja, un dels més grans que he vist mai!. El sender segueix baixant cap a la vall fins arribar al mas de l’Obaga. A la vella era, on encara hi ha el corró, el propietari del mas que també ens acompanya ens explica anècdotes i detalls de la dura vida dels masovers de la Tinença en aquelles dates tant difícils.
Per darrera del mas el sender ens porta fins al povet del mas i un antic safareig a tocar, i segueix davallant cap a les fèrtils planes al peu de la serra, on aviat creuem un pista i per un vell camí de carro, entre vells ametllers guanyem terreny cap a la Pobla. Trobem la pista encimentada que puja per l’esquerra cap al Boixar, i davalla plàcidament cap al poble.
Un cop al poble pugem fins al cementiri per retre un petit homenatge als caiguts, tant pels fets del Cabanil, com a masovers i veïns de la Pobla que van passar per aquell mal tràngol.
Una sortida imprescindible per als que s’estimen, tant la Tinença com la nostra història i patrimoni.

Salut i muntanya!!

View more external

Land
Land
Land
Maquis 2018-10-13 17:50:05
Maquis 2018-10-13 17:50:05
Maquis 2018-10-13 17:50:05
2018-10-13 17:50:05
Land
2018-10-13 17:50:05
2018-10-13 17:50:05
Land
Land
Land
Path
Maquis 2018-10-13 17:50:05
Land
Land
Grade2
Maquis 2018-10-13 17:50:05
Land
2018-10-13 17:50:05
Land
Maquis 2018-10-13 17:50:05

Σχόλια

    You can or this trail