Moving time  μια ώρα 26 λεπτά

Ώρα  2 ώρες 29 λεπτά

Σύνολο σημείων 1031

Uploaded 11 Νοεμβρίου 2018

Recorded Νοεμβρίου 2018

-
-
1.359 m
1.117 m
0
1,5
3,0
5,94 km

59 εμφανίσεις, 4 αποθηκεύσεις

κοντά στην περιοχή Vallfogona, Catalunya (España)

Bella ruta circular, matinal, a la tardor espectacular pel cromatisme.
Deixem el cotxe al Coll de Canes, 1121 m, a la carretera N-260a, entre Vallfogona de Ripollès i Olot, al límit entre la Garrotxa i el Ripollès. És un paratge de prades ufanoses encerclades de frondoses boscúries, a la tardor amb una subtil gradació de tonalitats que van des del verd oliva fins al lila, passant pel groc, l’ocre, el marró, el roig…, amb un rerefons muntanyós de tonalitats blavisses configurat pel Prepirineu del Berguedà a ponent.
Sortim pel flanc nord del coll, per una pista que en dues llaçades pels prats ens porta, en ascensió, fins al bosc, al principi una avellaneda amb alguns faigs i algun pi roig, al peu del Puig d’Estela, a 150 m per sobre nostre, no gaire distingible a causa que el bosc arriba gairebé fins dalt de tot.
De seguida som al punt d’on surt un corriol, a mà dreta, que du directament al cim. Nosaltres seguim per la pista, de bon caminar, en direcció primer a ponent, després nord, tot això pel flanc de la Serra del Puig d’Estela, pel bosc, ara una fageda, fins al Coll d’en Roca o Collet de la Ramada, 1299 m, un bell indret de la serra.
Al coll virem a l’est, 180º, i seguim bàsicament per la carena, coberta per una magnífica fageda de faigs sovint centenaris, el fullam dels quals als arbres crea un escenari de llum tamisada i al terra conforma una confortable catifa de tons lilosos que ho entapissa tot, fins i tot els racons; altrament que crea un ambient de quietud, avui pertorbada pel soroll del vent, a distància, atès que dins la fageda no hi penetra.
Seguim així per la carena, el camí es va portant per un corriol que ens mena al cim del Puig d’Estela, indicat per un vèrtex geodèsic. La fageda arriba fins al mateix cim per la vessant nord, cosa que impedeix la vista sobre el Pirineu axial, que d’altra forma segur que seria magnífica, però per la part sud el bosc para més per baix, cosa que permet una magnífica vista sobre el Coll de Canes d’on venim i la vall de Vallfogona, en primer terme; sobre la Serra de Milany i de Santa Magdalena, i el Puigsacalm en segon terme; més enllà la Garrotxa i l’Empordà a llevant, fins al mar del Golf de Roses, i a ponent el Ripollès, fins al teló de fons de la Serra d’Ensija I la Serra del Verd al Berguedà i Solsonès.
La baixada la vam fer per la cara nord, pel corriol que baixa directament i en fort pendent, a les prades del Coll de Canes. Baixa pel mig del bosc, entre faigs, avellaners i mates de boix, sense traça. El seguim gràcies als senyals grocs, amb un xic d’intuïció. Prop de les prades trobem la pista d’anada I per ella tornem al Coll de Canes, el punt de partença.
Si després fem un bon dinar a Vallfogona de Ripollès, seguit d’una visita al poble, amb el seu nucli antic, el castell, les esglésies --habitualment tancades-- i a les rodalies: el ben preservat pont medieval, I la imponent Font de la Tosca, les formacions calcàries de la qual, de pedra tosca com el seu nom indica, ens remeten ineluctablement a la inspiració gaudiniana; haurem completat una magnífica jornada!
Ruïnes d'una cabana de pedra, amb llinda, també de pedra.

Σχόλια

    You can or this trail