Αποθήκευση
Miquel Ll

Μήκος

17,69 χλμ

Υψ. διαφορά

433 m

Βαθμός δυσκολίας

Εύκολο

κατάβαση

433 m

Max elevation

928 m

Trailrank

41

Min elevation

597 m

Trail type

Loop

Ώρα

5 ώρες 22 λεπτά

Σύνολο σημείων

2938

Uploaded

23 Ιουλίου 2021

Recorded

Ιουλίου 2021
Be the first to clap
Share
-
-
928 m
597 m
17,69 χλμ

10 εμφανίσεις, 0 αποθηκεύσεις

κοντά στην περιοχή La Llacuna, Catalunya (España)

Avui sortida a la Serra d'Ancosa per fer el Puig Castellar, 100 cims de la FEEC.
Sortirem del bonic poble de La Llacuna. Visitarem el Castell de Vilademàger, l'església de Sant Pere de Vilademàger, el Roure d'Ancosa, l'Avenc d'Ancosa, el Convent d'Ancosa i les fonts de les Canals i de les Clotes, per acabar altre vegada a La Llacuna.

CASTELL DE VILADEMAGER- El conjunt defensiu fou construït entre els segles X-XI, amb algunes modificacions posteriors. En queda un portal d'entrada, part de la torre mestra i restes del recinte, entorn de l'antiga parròquia de Sant Pere de Màger.

SANT PERE DE VILADEMAGER- L'església està a l'interior del recinte murat. S'hi poden apreciar elements de l'església romànica com la paret de ponent, però el portal de la façana nord és de finals d'aquesta etapa. La major part de la construcció data del gòtic, segles XIV-XV i amb algunes ampliacions corresponents als segles XVI-XVII. És d'una nau amb una porta de doble arquivolta al nord. A ponent conserva una finestra en forma de creu, un campanar de paret de dos ulls pertanyent al segle xvii, i un ull de bou a la part aixecada. També conserva una pica baptismal de notable interès i de regust romànic. L'absis és poligonal, característic del nostre gòtic, amb voltes de creueria, nervis i una clau amb l'Agnus Dei. Els murs són carreus de pedra tallada i morter. La coberta ha estat restaurada a base de lloses de pedra.[1]

L'any 1160 es menciona per primer cop l'església, que es remodelarà durant el s. XIV i també el 1883. El 1578 l'església ja s'anomenava Sant Pere de Vila de Màger o Sant Pere de la Llacuna.
Està format per una torre xemeneia que protegia la part més accessible. Annexos hi ha uns murs d'un habitacle del castell i restes de muralles que tanquen les parts més vulnerables del conjunt, que en el sector nord és reforçat per unes petites torres de planta semicircular. En la part est es poden apreciar restes de muralla, el portal d'entrada i el camí d'accés al castell. El portal d'entrada de les muralles és de mig punt adovellat, prop d'un contrafort. Els murs són de carreus amb morter, que en alguns sectors no estan desbastats ni tallats.[1]

ROURE D'ANCOSA- Molt destacable és el mil·lenari Roure d’Ancosa, catalogat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental, de 20 m. d’alçada i un perímetre al tronc de 4,37 m. Es tracta d’un magnífic exemplar de roure cerrioide, una espècia que viu entre 400 i 1000 metres d’altitud i és propi de zones de clima temperat. Un rètol explica que aquest roure amaga una vella ferida: un forat, mantingut durant anys, just a la creu de les seves branques principals. Des de temps antic es feia servir per practicar-hi un ritual a través del qual es protegia els nadons just després de néixer o aquells que patien de trencadura (hèrnia). Es tractava de ficar l’infant dins del forat tot pronunciant un conjur. D’aquesta manera es creia que el roure absorbia les malalties dels nens i els hi transferia el seu vigor i vitalitat.

La cerimònia es realitzava principalment la nit de sant Joan. A un costat del roure hi havia el pare de la criatura i a l’altre el padrí, els quals amb el nen nu als braços deien: “Sant Joan Gloriós, trencat te’l dono. Sant Joan Gloriós, curat te’l prenc”. Aquestes paraules, que es pronunciaven mentre passaven el nen per dintre el forat, es repetien tres vegades. Per posar fi al ritual es dipositaven les espardenyes i la robeta del nen a dintre del forat i es tancava el tronc amb argila. L’èxit del ritual depenia de la salut del roure. Sembla ser que la majoria dels nens es van curar perquè, avui, el roure presenta una magnífica estampa i té molt bona salut.

AVENC D'ANCOSA- Cavitat natural d’origen hidràulic amb entrada vertical de manera que quan plou recull aigua de la pluja. El seu interior està completament sec, ja que l’aigua drena per les esquerdes del seu fons. Explorat des del 1907, s’ha determinat que té una profunditat de 32 m. Diu la llegenda que si llances una pinya al seu interior, al cap d’una setmana pots veure-la sortir a la bassa de Capellades.

Salut i bona ruta.
Σταυροδρόμι

Intersecció

Κάστρο

Sant Pere de Màger

Σταυροδρόμι

Intersecció

Αρχαιολογικός χώρος

Poblat Iberic del Castellar

Κορυφή

Puig Castellar

Σταυροδρόμι

Intersecció

Συντριβάνι

Font de les Canals

Σταυροδρόμι

Intersecció

Δέντρο

Roure d'Ancosa

Σπήλαιο

Avenc d'Ancosa

Χώρος θρησκευτικού ενδιαφέροντος

Convent d'Ancosa

Σταυροδρόμι

Intersecció

Σταυροδρόμι

Intersecció

Σταυροδρόμι

Intersecció

Συντριβάνι

Font de les Clotes

Σχόλια

    You can or this trail