Joanty

Ώρα  12 ώρες 28 λεπτά

Σύνολο σημείων 235

Uploaded 22 Ιανουαρίου 2019

Recorded Οκτωβρίου 2018

-
-
2.978 m
1.308 m
0
5,7
11
22,81 km

80 εμφανίσεις, 8 αποθηκεύσεις

κοντά στην περιοχή Espot, Catalunya (España)

Ruta completa pel Parc Nacional d’Aigüestortes on coronem un dels seus cims més emblemàtics, el Peguera. La seva forma piramidal sobresurt per damunt les muntanyes veïnes i és fàcilment identificable des de diferents punts del parc. L’ excursió l’he fet en una jornada tot i que es pot partir en dues etapes fent nit el refugi Josep Maria Blanch.

Per fer aquest itinerari m’he basat en el track de l’usuari Aventura’t, tot i que he fet algunes modificacions com l’elecció del punt d’inici (He sortit d’Espot en comptes de Prat de Pierro), ascens al Peguera pel coll de Peguera (en comptes del Coll de Monestero) i descartar la pujada al Monestero per manca de temps. També cal dir que les condicions de neu en què estava la muntanya a partir dels 2500 metres van endarrerir força la pujada i sobretot la baixada fins al coll de Monestero.

Considero que és una ruta amb un paratge excepcional que ho té pràcticament tot, des de llacs, cims, panoràmiques, fauna característica dels pirineus on hi podeu trobar isards, esquirols, marmotes, pica soques i si teniu molta sort i us aparteu una mica del camí potser hi trobeu algun gall fer (no va ser el meu cas).

Vaig començar la ruta una mica abans de trenc d’alba i la vaig acabar que ja s’havia post el sol. És altament recomanable fer una ruta d’una jornada sencera on veus totes les fases del dia, tant pel que fa la il·luminació, com per les espècies vegetals i els animals amb què ens creuarem en funció de l’hora en què caminem. En el meu cas, la vaig fer a la tardor i us garanteixo que si la feu en aquesta estació de l’any, us impactarà l’espectacle cromàtic dels arbres caducifolis.

La ruta també passa per un parell de refugis (Ernest Mallafré i Josep Maria Blanch), però té l’inconvenient que els dos queden força a prop d’Espot, tenint en compte el significatiu quilometratge i el desnivell de la ruta. Si la volguéssiu allargar més, un cop arribats a l’estany de Sant Maurici, podeu seguir el GR11 fins a l’estany de Ratera i tornar a enllaçar per un sender que baixa cap al sud per la vall de Monestero. De totes maneres, si és fa la ruta en un sol dia descartaria aquesta opció.

Crònica de la ruta

Començo a caminar a les 7:19 del matí i com que estem a 21 d’octubre, encara és fosc a Espot d’on comencem a caminar. El primer tram de la ruta anirem seguint les fites del GR11 tot endinsant-nos per la vall de l’Escrita.
Partim del centre d’Espot i ens dirigim cap al sud-oest, travessem el riu Escrita que ens anirà acompanyant al llarg del primer tram de la ruta. Anem resseguint al costat del marge esquerre del riu per la carretera que es dirigeix cap al nord-oest en suau pujada i que a poc a poc es va allunyant d’Espot. Durant els primers 1800 metres de la ruta ens tocarà trepitjar una mica d’asfalt i passarem pel cantó de tres càmpings (La torre, Riu Gelat i Vora parc). Recorreguda aquesta distància trobem un sender que surt a la nostra dreta i ens porta cap al pont de Suar.
Tornem a creuar el riu Escrita pel pont i el deixem a la nostra esquerra. El camí puja per un bosc on hi trobem vegetació de ribera per la proximitat amb el riu. Veurem trèmols, pollancres, freixes, verns i també anirem trobant avellaners que ens van delimitant el camí.

Els colors de la tardor

Les xantofil·les (pigment groc) predominen en les fulles seques que anem trobant dels pollancres al terra. També veiem com els carotens (pigment vermell) tenen el seu protagonisme. Aquest canvi de pigmentació de les fulles dels arbres té lloc cada tardor amb la reducció d’hores solars del dia. D’aquesta manera el pigment més abundant i l’únic capaç de fer la fotosíntesi, la clorofil·la, pigment que li dóna l’habitual aspecte verd de les fulles, es va deixant de produir al llarg de la tardor. Així doncs, altres pigments que quedaven emmascarats per la clorofil·la, es fan visibles a la tardor com són els carotens, les antocianines i les xantofil·les els quals són els responsables que les fulles aguantin encara una mica més als arbres abans no acabin caient a terra. Aquesta és l’estratègia que adopten els arbres caducifolis per sobreviure al fred de l’hivern que està a punt d’arribar. L’arbre talla la producció d’aliment, fent caure les fulles dels arbres i posteriorment hivernar completament nu de fulles.

La ruta segueix el GR11 en aquest primer tram per aquest bosc de caducifolis que ens condueix en suau i agradable pujada fins a uns plans on trobarem el pont de Pallers i travessarem la carretera. El tram que ve a continuació passa per un impressionant bosc d’avetoses on potser hi trobem algun pica-soques o esquirol, no deixarem d’escoltar el corrent de l’Escrita i gaudirem d’unes bones vistes dels Encantats. Arribats a l’ermita de Sant Maurici podem veure un rètol informatiu de la llegenda d’Els Encantats.

Llegenda Els Encantats

Un lloc, on podem aprofitar per explicar la llegenda dels dos caçadors encantats on es diu que dos caçadors van fugir de missa per caçar un isard que s’enfilava muntanya amunt, el van seguir fins a arribar a dalt quan van quedar petrificats com a càstig per haver fugit i sense el trofeu preuat de l’isard.

Passada la font i l’ermita de Sant Maurici arribem per la pista principal a una bifurcació de camins que agafem en direcció sud-oest cap al refugi d’Ernest Mallafré i cap a la vall de Monestero per un sender que baixa. En aquest tram de ruta anirem resseguint els meandres del riu Monestero. Un cop arribem al refugi el camí començarà a pujar sostingudament i anirà mantenint rumb amb tendència sud-oest. El sender està ben fitat, ja que forma part del recorregut de Carros de foc.

Sobre la cota 2000 arribarem a una zona oberta i força plana coneguda com el Pletiu dels Canals. El sender manté rumb cap al sud i va pujant suaument fins a deixar-nos primer al prat de Monestero i posteriorment a l’estant de Monestero d’on gaudirem d’unes bones vistes de la vall així com dels cims del Peguera i el Monestero. Al llac és un bon lloc per parar a fer un snack i agafar forces per la forta pujada que ens espera.

Pujada al Peguera

Sortim del llac seguint les fites en direcció sud que ens porten a uns plans coneguts com el Pletiu de la Coveta des d’on tenim unes vistes aèries fantàstiques de l’estany de Monestero. A partir d’aquest punt comencem un llarg tram amb un desnivell considerable i sostingut que ens condueix cap al coll de Peguera, resseguint sempre el riu Monestero. En un moment de la pujada trobarem un rètol que ens dona l’opció d’anar cap al coll de Peguera o bé al coll de Monestero. Jo he anat pel coll de Peguera i la veritat es que recomano molt la pujada per aquí, però si es vol fer també el Monestero us aconsellaria que aneu al coll de Monestero i fer des d’allà els dos cims.

La principal dificultat que he trobat en aquest ascens ha estat les condicions de neu de la muntanya (a partir de 2.500m n’hi havia força), de totes maneres es podia pujar sense grampons ni piolet. Si hi aneu entre l’agost i l’octubre en principi no us farà falta (jo hi hi he anat a finals d’octubre amb primeres nevades recents).

L’ascens no és especialment tècnic, tret d’alguna petita grimpada en el darrer tram d’ascens al Peguera. A tenir en compte que cal tenir un bon fons físic per fer-la i en general per completar tota la ruta.
El descens el faig pel vessant est de la muntanya fins a arribar al coll de Monestero d’on hi a l’opció de fer cim, però per manca de temps decideixo fer via seguint les fites de Carros de Foc que en direcció est ens porten per un sender que voreja per l’esquerra els estanys de Peguera i ens condueix cap al refugi Josep Maria Blanch. De camí passarem per forces estanys que ens faran més amena la marxa, com l’estany de la Llastra o l’estany Negre.

Arribats a l’estany Negre el camí es redirigeix cap al nord-est (sempre seguim les fites del GR i CF). Des d’aquí ja veiem el refugi Josep Maria Blanch envoltat de llacs i amb les muntanyes nevades al darrere (una postal increïble). Passem per una presa i veiem l’estany Trullo i l’estany Tort de Peguera al nostre davant. Després d’un breu i bonic passeig entre llacs s’arriba al refugi on podem fer un respir.

El camí segueix per una pista forestal cap al nord-est. Inicialment planeja i després començarà a baixar progressivament fins a l’estany de Lladres, d’on s’agafa un sender que va resseguint muntanya avall el riu Peguera fins a arribar a la localitat d’Espot en uns 45 minuts des d’aquest punt.

Σχόλια

    You can or this trail