Bernat Codina

Moving time  2 ώρες 15 λεπτά

Ώρα  3 ώρες 5 λεπτά

Σύνολο σημείων 2550

Uploaded 19 Οκτωβρίου 2020

Recorded Οκτωβρίου 2020

-
-
846 m
550 m
0
3,9
7,8
15,53 χλμ

138 εμφανίσεις, 3 αποθηκεύσεις

κοντά στην περιοχή Sant Bartomeu del Grau, Catalunya (España)

Itinerari circular que ens permet visitar un total de 10 fonts situades al sudest de la serra de Sobremunt. És una excursió que no té cap dificultat tècnica però que hem catalogat com a moderada per la seva longitud. S'ha de comptar tot un matí per realitzar-la.

La inspiració per muntar aquest itinerari va venir del llibre "Aigua a la Serra de Sobremunt" (ISBN 978-84-9766-660-2) i, particularment, de les rutes que l'Antoni Cirera, un dels autors del llibre i el principal artífex de la recuperació de fonts de la zona, va penjar temps enrere al Wikiloc: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?id=4849162.

Comencem la nostra ruta sortint de l'aparcament de Pujolís cap a ponent pel camí principal. Al cap d'uns 700 metres travessem la riera de Sorreigs per una passera de formigó i, un parell de minuts més amunt, trobem a la dreta el trencant de la Gorga Blava, que seguim fins a la font.
Σταυροδρόμι

Trencant Gorga Blava

Seguim pel corriol que arrenca vorejant un petit precipici sobre la riera de Sorreigs fins a la font de la Gorga Blava. Abans d'arribar a la font, just al començar el tram sota la balma, a la dreta i uns metres més avall del corriol, podem contemplar la Gorga Blava i la desembocadura del torrent de l'Infern.
Συντριβάνι

Font de la Gorga Blava

PRIMERA FONT. És una font que raja tot l'any, fins i tot en temps de secada amb un cabal mínim d'uns 2,5 l/min. La temperatura de sortida de l'aigua oscil·la entre els 10 ºC a l'hivern i els 12,5 ºC a l'estiu. Malgrat la seva proximitat, no sembla que l'aigua procedeixi de la riera ja que presenta una concentració força baixa de nitrats segons les anàlisis regulars que fa l'Agència Catalana de l'Aigua. Això sí, de tant en tant apareixen coliformes i, per tant, no tindria la consideració de potable. La construcció actual és de 2008 i se'n van ocupar uns voluntaris de Sant Hipòlit de Voltregà utilitzant material de les ruïnes de Pujolís. El propietari té en projecte la construcció d'un pedrís a l'esquerra de la font per poder-hi fer "fontades". Continuem el camí travessant la riera. En circumstàncies normals segurament la podrem travessar saltant per les pedres que hi sol haver. Però si baixa molta aigua ens haurem de descalçar. Un cop a l'altra banda de la riera seguirem el corriol fressat cap a la dreta.
Ποταμός

Torrent de l'Infern

Travessem el torrent de l'Infern, que desemboca uns metres més avall a la riera de Sorreigs, concretament a la gorga Blava, i ens enfilem cap amunt per guanyar altura. Tret d'èpoques de gran secada, per aquest punt sempre sol baixar-hi aigua, encara que de vegades només un fil. La raó principal és que uns metres més amunt hi ha una presa que, encara que molt malmesa, dosifica l'aigua que baixa pel torrent. Es tracta d'un dels molts petits embassaments que es van construir ja fa molts anys a la conca del Ter, aigües amunt de Roda de Ter, per evitar l'aportació excessiva de sediments als pantans de Sau i Susqueda. A partir d'ara seguirem de pujada l'espectacular barranc de l'Infern fins a la font de Guspineda.
Σταυροδρόμι

Camí de Guspineda

Finalitza la breu pujada des del torrent de l'Infern i ara continuem cap al nord, direcció Guspineda, seguint els indicadors. Encara que no ho sembli, aquest sender havia estat un camí ample, apte fins i tot per a petits camions, fins a l'època de la postguerra. És un exemple de com la natura, lliure de la pressió antròpica, va esborrant fins a fer desaparèixer del tot la petjada humana.
Σπήλαιο

Cova dels Lladres

El filat marca el límit entre les finques de Pujolís i Guspineda. A la dreta hi ha la cova dels Lladres, sota una gran balma que en altres èpoques devia haver estat refugi de bruixes, pastors i, en temps més moderns, de ionquis i traficants. Fins no fa gaire hi havia un refugi molt rústic, construït amb materials de quilòmetre zero, que constava d'un parell d'estances amb jaços, taules i bancs. Passat el filat continuem pel corriol mig perdut de l'esquerre, anomenat de malgraó, que ens permetrà fer drecera. Observem algun tram enllosat, cosa que ens fa pensar que devia ser el camí per on se circulava molt antigament. No passa res si ens despistem i seguim pel camí més fressat, només que caminarem una mica més ja que seguirem el traçat de pendent més suau de l'antic camí carreter que tornarem a trobar més amunt. Acabem de deixar enrere el municipi de Santa Cecília de Voltregà i entrem al de Sobremunt. El feréstec barranc que ens queda a l'esquerre és el del torrent de l'Infern.
Σταυροδρόμι

Drecera

L'antic camí carreter segueix per la dreta. Tenim l'oportunitat de fer una petita drecera seguint el corriol mig perdut de l'esquerre.
Σταυροδρόμι

Trencant de la font de Guspineda

Deixem el camí principal en aquest punt per baixar fins al torrent de l'Infern que tenim uns metres més avall. Fixem-nos que el cartell indicador està penjat d'uns boixos moribunds o potser ja morts del tot, com tots els que tristament hem anat veient i seguirem veient pel camí. El dia de la foto havien patit el cinquè atac consecutiu de l'eruga del boix, una plaga d'origen asiàtic que sembla ser que va entrar a Europa per Alemanya a través del comerç de plantes de jardineria, i que va afectar per primera vegada aquesta zona el març de 2019.
Ποταμός

Travessem novament el torrent de l'Infern

En aquest punt travessem novament el torrent de l'Infern. Per aquí només baixa aigua en èpoques de pluja. El torrent de l'Infern ve del cantó esquerre de la fotografia. Per davant, a una cinquantena de metres més amunt, drena el torrent de la foranca de Guspineda, que rodejarem d'aquí a una estona després de visitar la font homònima. Pel que fa a aportacions hídriques, el torrent de l'Infern és el segon afluent més important de la riera de Sorreigs, després de la riera de la Tuta. Es pot considerar que té el naixement a la font de Portelles, que no visitarem perquè queda clarament fora de la nostra ruta.
Συντριβάνι

Font de Guspineda

SEGONA FONT. Acabem de travessar per tercera vegada el torrent de l'Infern i ben bé al davant veiem la font de Guspineda, fins no fa gaire completament oculta per la vegetació i recuperada recentment per un grup de voluntaris de Sant Hipòlit de Voltregà. És una font de bassal, com la majoria d'aquest territori, bastida al segle XVIII amb pedres i lloses de la zona, i constituïa un dels diversos punts d'abastament d'aigua de la casa de Guspineda, que veurem a la nostra esquerra d'aquí a una estona. Pugem uns metres pel corriol que anàvem seguint fins a trobar una esplanada de roca per on passa un camí més ample que seguim cap al nord-est (cap a l'altra banda aniríem a la casa de Beuloví). Una mica més endavant ens queda un petit barranc a la dreta: és la foranca de Guspineda que amaga unes balmes espectaculars en un singular aflorament calcari, però que no visitarem. Anys enrere, en aquest clot de la foranca s'hi feien impressionants --i sospitem que il·legals-- batudes de senglars. Nosaltres seguirem pel balcó de la foranca rodejant-la completament (180º). Quan siguem al sector nord de la foranca veurem, una cinquantena de metres més enllà, la casa de Guspineda, en aquests moments habitada i, segons observem pels tancats de bestiar, amb activat ramadera.
Σταυροδρόμι

Continuem cap a can Gil

Abandonem el sector de la foranca de Guspineda pel camí de l'esquerre de la fotografia, el que mena al Grau segons la indicació pintada a la roca. En realitat, aquest camí portava, força anys enrere, a can Gil, que era la primera casa que es trobava. Però can Gil es va abandonar, va esdevenir una ruïna i, finalment, les màquines la van esborrar completament quan van esplanar el terreny que ocupava per conduir l'aigua de pluja cap a una bassa. El camí de la dreta de la fotografia és el que anàvem fent de pujada i que hem deixat en el trencant de la font de Guspineda. Per tant, si estem cansats podem retornar per aquest camí i, en cosa de poc més de mitja hora, ens plantarem a Pujolís. Nosaltres continuem cap al Grau per un camí força llarg enmig d'una zona boscosa de densitat mitjana poblada, sobretot, de pi roig i alzines. Fixem-nos que aquí hi ha pocs roures en comparació als que hi ha més avall. És una prova que les temperatures mitjanes, sobretot a l'hivern, són més altes que als nivells més baixos i, per tant, constatem com la inversió tèrmica capgira verticalment la distribució "normal" de la vegetació.
Σταυροδρόμι

Bifurcació de can Gil

Trobem un camí força més ample que, en realitat, constitueix una rampa pluvial que condueix l'aigua a una bassa que hi ha més avall i que va construir l'Agrupació de Defensa Forestal. Nosaltres seguirem cap a l'esquerre, amunt, fent una volta considerable per poder visitar la font del Grau. Si volem saltar-nos-la, podríem seguir cap a la dreta i de seguida trobaríem una fita de pedres per on ens desviaríem muntanya avall per un sender que, en uns cinc minuts, ens portaria a la font de l'Ase, que visitarem després de la del Grau. Més o menys on hi ha la fita hi havia hagut can Gil, que hem esmentat en el punt de pas anterior. Encara s'hi pot trobar alguna resta de ceràmica, probablement de les teules de la casa. I ben a prop hi ha la bassa de l'Agrupació de Defensa Forestal on, a la zona del colador, també s'hi abeuren les vaques que pasturen per aquest indret durant els mesos de bon temps. Nosaltres ens hem proposat de fer el recorregut de les 10 fonts i, per tant, seguirem cap a l'esquerre. Fa estona que hem deixat enrere el torrent de l'Infern i ara ens trobem a la conca del torrent del Grau.
Σταυροδρόμι

Canvi de direcció

Compte que aquí hem de deixar el camí ample que hem estat seguint durant molta estona i ens hem de desviar pel caminet que surt cap a la dreta. En un breu descens serem a la font del Grau.
Συντριβάνι

Font del Grau

TERCERA FONT. La font del Grau havia estat perduda durant molts anys i ha estat recuperada recentment pel grup de voluntaris de Sant Hipòlit que ja hem esmentat anteriorment. És irregular i només sol rajar en èpoques molt plujoses. Fa de cap de rec del torrent del Grau. A través d'una canalització ja perduda, l'aigua era conduïda fins a uns safareigs que hi ha sota la casa del Grau. Abandonem la font pel corriol que s'insinua al cantó sud-est i, a partir d'ara, anirem descendint fins a la propera font.
Σταυροδρόμι

Desviament font de l'Ase

Aquí convé no badar! En aquest punt ens hem de desviar del corriol per on anàvem baixant, per continuar cap a la dreta pel que segueix més a prop del torrent del Grau. El tram ample de camí per on hem passat fa uns minuts ens hagués portat, seguint-lo cap amunt i en uns 200 m, a la casa abandonada del Grau, passant pels safareigs esmentats en el punt de pas anterior.
Συντριβάνι

Font de l'Ase

QUARTA FONT. És molt probable que ens la trobem rajant, ja que només s'asseca en èpoques d'eixut persitent. A la petita bassa rectangular, però, hi sol haver aigua tot l'any. En aquesta basseta hi sol haver un tros de branca parcialment submergida i recolzada al mur. No s'ha de treure perquè serveix per mantenir l'aigua neta. La branca permet que els animalons que cauen a la basseta puguin sortir-ne sense ofegar-se i evitar així que es descomponguin i malmetin l'aigua. Seguim cap avall fins a trobar, no gaire lluny, les marques grogues i blanques del PR del Voltreganès. I just a la sortida de la font de l'Ase, a la dreta, veiem el corriol que baixa de can Gil i que abans hem esmentat com a possible drecera.
Σταυροδρόμι

Sender PR C-49

Aquí trobem el sender del Voltreganès. L'hem de seguir cap a l'esquerre. Si estem cansats i volem plegar, podríem seguir pel dret, cap avall, i en uns 20 minuts i sense deixar el petit recorregut, arribaríem a l'aparcament de Pujolís passant per la font de Puigpelat. En aquest cas hauríem acabat visitant cinc fonts, la meitat de les que ens hem posat com objectiu.
Συντριβάνι

Bassa Canemera

Pocs metres després de travessar el torrent del Grau, normalment sec en aquest pas, trobem una altra font de bassal, com la majoria de les de la zona, però aquesta hem decidit no comptabilitzar-la perquè no disposa de cap construcció per millorar i optimitzar la captació d'aigua. No es tracta d'un bassal de pluja, com podríem pensar a primera vista, sinó d'una surgència natural on hi ha aigua entollada tot l'any.
Ποταμός

Foranca de Baulenes

Travessem el torrent de la foranca de Baulenes, un indret força humit on, si no ens hi trobem directament aigua líquida, molt probablement haurem de trepitjar fang. Fa uns anys s'hi va construir un petit pont fet de branques i troncs que la reiteració de torrentades va anar malmetent fins que, finalment, va desaparèixer del tot. Aquest torrent aboca l'aigua més avall, al torrent del Grau. Nosaltres seguim pel sender del Voltreganès per aquest sector boscà i força feréstec del municipi de les Masies de Voltregà (al travessar el torrent hem deixat enrere el municipi de Sobremunt).
Σταυροδρόμι

Possibilitat d'allargar el recorregut

Si en aquest punt anéssim cap a l'esquerre, podríem allargar el recorregut i visitar dues fonts més: la de Baulenes i la de la carena. Però ho hem desestimat perquè això ens obligaria a fer una marrada important, fins a la carena de la serra de Sobremunt, per baixar després fins a la Casanova de Dalt i connectar novament amb l'itinerari que estem seguint. Nosaltres seguim pel corriol fressat.
Λίμνη

Bassa del Puigpelat

Estem just en el pla de dalt del morro encinglerat que presideix la casa de Puigpelat, per on passarem cap al final del recorregut. Es tracta d'una bassa artificial construïda per abeurar les vaques que pasturen per la zona. Normalment hi ha força aigua ja que disposa d'una gran superfície de captació pluvial i, si hi ha bona visibilitat i l'aigua està encalmada, la vista del Montseny reflectida a l'aigua és espectacular. Si és hivern i hi ha el barret de neu al cim del Matagalls, les fotos que es poden fer des d'aquí són ben bé de postal. Arribats a aquest punt veiem, davant nostre, la carena de Sant Martí Xic, amb les ruïnes del castell de Voltregà en el punt més alt. Nosaltres seguim ara per l'ample camí (en realitat, una rampa pluvial) que ens portarà en pocs minuts a la Casanova de Dalt.
Σταυροδρόμι

Casanova de Dalt

De la Casanova de Dalt només en queden quatre murs de pedra. Però no fa massa temps encara hi havia la casa sencera, tot i que en ruïnes. Era una casa rústica però que tenia molt bona presència, amb arestes i brancals de carreus i llindes de pedra. El propietari va decidir enderrocar-la pel perill d'esfondrament que presentava. Impressiona pensar en les famílies que en altres èpoques havien viscut en aquest racó de món, accessible només per un camí de ferradura, sotmeses a unes duríssimes condicions de vida, en uns terrenys majoritàriament erms, amb escassedat crònica d'aigua i dedicats probablement a una pastura molt precària. Ja no deu quedar massa gent en aquesta contrada que recorda que la casa se la coneixia amb el malnom de can Misèria. Això li venia d'una història relacionada amb el maquis que ara seria massa llarg de relatar. Els últims masovers de la casa van abandonar-la a començaments dels anys 70 del segle passat per instal·lar-se a Bellestar (Vinyoles). En aquest punt, si estem cansats, podríem decidir abandonar la caminada baixant pel GR-3 (marques vermelles i blanques). En poc més de mitja hora seríem a l'aparcament passant per la font de Puigpelat, que nosaltres tenim previst visitar al final de tot del nostre recorregut. Si encara tenim forces, seguim pel PR del Voltreganès, per on veníem, decantant-nos cap al nord-est i fixant-nos en la senyalització vertical que veiem a la fotografia.
Συντριβάνι

Font de la Casanova de Dalt

CINQUENA FONT. Aquesta és la font més vistosa del recorregut, amb la vella alzina ajaguda sobre la bassa. Va ser a mitjans dels anys 70 que l'alzina es va tombar, no se sap ben bé perquè, però va continuar ben viva i, amb el temps, s'ha anat fent més gran. Serviria d'il·lustració a un dels poemes de Carner dedicats als arbres, concretament L'enamorat: "Com que vas enamorar-te | de la font, arbre del pont, | com que vas enamorar-te, | i ella et cerca i se't compon, | ara, el cel, només el mires, | en l'ull tendre de la font." L'alzina també surt molt ben retratada, amb prosa gairebé poètica, al pròleg del llibre "L'aigua a la serra de Sobremunt" (ISBN: 978-84-9766-660-2), que va escriure a petició dels autors en Jesús Soler, fundador del Grup de Defensa del Ter. Aquesta font també va ser restaurada pels voluntaris de Sant Hipòlit de Voltregà i, en temps de pluges, raja per tres llocs. Tanmateix, és una font de règim molt irregular. Aquesta és justament la cinquena font que visitem, de les deu programades, però no hem de patir perquè ja portem dues terceres parts del quilometratge. Continuem el recorregut pel PR C-49 que, en aquest tram, coincideix amb el GR-3.
Σταυροδρόμι

Drecera

Uns metres més amunt de la font de la Casanova ens trobem aquesta bifurcació. Podem triar entre seguir les marques dels senders o bé fer drecera pel camí de l'esquerra. Els senders ens portarien a rodejar el serrat de Sant Martí, visitant l'ermita i el castell. Nosaltres, que tenim per objectiu visitar les 10 fonts i no ens podem entretenir, seguim per l'esquerre. En tot cas, fer el recorregut dels senders allargaria el temps total en uns 20 o 25 minuts, això sense comptar les parades per contemplar el paisatge i les restes arquitectòniques.
Ορεινό πέρασμα

Carena de Sant Martí Xic

Aquest és el punt més alt del recorregut, a 870 m sobre el nivell del mar. Aquí descobrim que la costeruda pujada des de la font de la Casanova de Dalt té la seva recompensa. De cop i volta se'ns ha obert l'horitzó de llevant i ens adonem que ens trobem en un impressionant mirador de la Plana de Vic. A la dreta, aproximadament al mateix nivell que nosaltres, en aquesta carena rocosa que alguns matins esdevé una autèntica península enmig d'un vast mar de boira, veiem l'ermita de Sant Martí Xic i el castell de Voltregà, un parell de testimonis petris dels orígens de la nació catalana. Com que anem per feina, no ens entretindrem a fer-ne la visita. Baixarem de cop pel cantó oposat al que veníem, seguint el petit recorregut del Voltreganès en direcció sud, cap a sota de la cinglera del castell.
Σταυροδρόμι

Deixem el sender de petit recorregut

Cal parar molta atenció en aquesta placeta, perquè hem d'abandonar el sender de petit recorregut del Voltreganès. Aquí finalitzava la pista forestal que es va construir a començaments dels anys 80 del segle passat per apropar-se amb vehicle a l'ermita de Sant Martí Xic, quan es va iniciar el projecte de restauració. Actualment la pista està abandonada i impracticable per als vehicles, però serà la que seguirem nosaltres. Al començament anirem cap al nord però de seguida el camí girarà cap a llevant sota la paret encinglerada de la Pastera del Pou. Si estem cansats i tenim pressa, des de la placeta podríem seguir cap avall seguint les marques del petit recorregut i aniríem a parar a la font del Racó, però això implicaria saltar-nos la del Clos.
Σταυροδρόμι

Bifurcació

Aquí s'acaba la pista abandonada i ens trobem un camí de més categoria, que seguirem cap a la dreta. Aquest camí, que forma part de la xarxa bàsica de camins rurals del Consell Comarcal d'Osona, connecta la carretera de la Trona amb la de Santa Cecília i és apte per a tot tipus de vehicles. Aquí ja comencem a notar, amb força, la presència humana: camins amples, camps de conreu, masies, granges, tancats de bestiar, soroll... Quin contrast amb els solitaris paratges que ens han acompanyat durant tants quilòmetres i que ja hem deixat enrere! Nosaltres seguim el camí cap avall però només un centenar de metres.
Σταυροδρόμι

Canvi de direcció

Un altre lloc on no ens podem despistar. Aquí hem de deixar la pista i seguir cap a la dreta per visitar la font del Clos. Al pi rajolet de la dreta hi ha uns cartells de fusta que ho indiquen. Aquesta mateixa pista ens la tornarem a trobar més avall i asfaltada, després de la font del Racó.
Συντριβάνι

Font del Clos

SISENA FONT. Ben diferent de les que hem vist fins ara. Aquí van haver d'obrir una profunda trinxera per localitzar la deu, que es troba darrere la porta de fusta tancada amb furriac. Aquesta era la font que en altres temps abastia la masia del Clos, cent metres més avall, a través d'una canonada ja perduda. Just abans d'arribar a la font hem abandonat el terme municipal de les Masies de Voltregà i hem entrat al de Santa Cecília, d'on ja no en sortirem fins al final del recorregut. Sortim de la font cap al sud per un terreny una mica embardissat i, arribats a la part del darrere de la casa del Clos, canviem la direcció cap a ponent, en direcció al serrat de Sant Martí.
Συντριβάνι

Font del Racó

SETENA FONT. Ben a prop de la font del Clos trobem la del Racó, que en el passat abastia d'aigua la masoveria homònima i que fa un moment hem deixat a un centenar de metres a la nostra dreta. A aquesta font se l'anomenava també mina del Racó, tot i que, segons la descripció del llibre "L’aigua a la serra de Sobremunt" (ISBN 978-84-9766-660-2) no és pròpiament una font de mina. Nosaltres no ho podem comprovar perquè no tenim la clau per obrir la porta de ferro. L'aigua d'aquesta font omple la bassa que hi ha a l'altra banda del camí on, pel que podem veure, també hi rentaven la roba. Aquí veiem novament les marques grogues i blanques que hem deixat més amunt quan hem agafat l'antiga pista d'aproximació a Sant Martí Xic. Continuem seguint les marques i, quan es desvien cap a la torrentera (torrent del Clos), nosaltres ens mantenim al camí ample, cap avall. El sender de petit recorregut segueix més o menys paral·lel, però no és massa recomanable perquè passa per un paratge força enfangat. Més avall deixem del tot les marques i retrobem la pista ja asfaltada que breument havíem recorregut abans de la font del Clos. A partir d'ara caminem sobre asfalt, però serà poca estona. Seguim baixant deixant al costat diverses construccions fins arribar a Gallissans, a la nostra esquerra. Cal entrar cap a l'era de la casa a través de la Cabanya, una masoveria de Gallisans.
Συντριβάνι

Font de Gallisans

VUITENA FONT. Just passar la façana de la Cabanya, i quan tenim al davant el mas de Gallisans amb la seva capelleta dedicada a Sant Josep, sentim a la nostra esquerra el doll d'aigua de la font. Aquesta és una font de les de debò, de les que raja generosament tot l'any. L'aigua no neix aquí sinó que brolla d'una autèntica mina situada uns 200 metres cap a llevant, que no visitarem. Aquesta font té, però, un defecte molt important: cada any apareix al podi de les fonts més contaminades per nitrats de la comarca d'Osona, segons les anàlisis que publica el Grup de Defensa del Ter. Algun any ha arribat a fregar els 500 mil·ligrams de nitrats per litre, unes 10 vegades més que el límit de potabilitat. Després de visitar la font i contemplar la gran casa pairal, amb una història que es remunta fins ben bé a l'edat mitjana, reculem per on hem vingut i, just sortir a la carretera per on baixàvem, ens desviem cap a ponent per un camí de terra que hi ha al costat d'un cobert i d'una densa clapa de roures.
Φωτογραφία

La Terrada

El camí que seguíem canvia sobtadament de direcció. Contra natura, ens veiem obligats a seguir cap avall, cap a l'esquerre, en comptes d'avançar cap a ponent, que és la nostra destinació final. Per aquí hi passava, fins fa uns 20 anys, el camí de pendent suau que portava a la Terrada, Queralt, Puigpelat... Com que els vehicles motoritzats no tenen problemes per pujar forts pendents, al contrari dels vehicles de tracció animal del passat, van construir una mica més enllà un costerut camí alternatiu que escurçava la distància a totes aquestes masies i, a més, evitava sorolls i molèsties als habitants de la Terrada. Però el que va resultar ser bo per al trànsit motoritzat va resultar negatiu per a la gent que es mou a peu o en bicicleta, obligats ara a fer una bona marrada. La Terrada, la casa que tenim al davant, és una edificació de nova planta construïda al tombant del segle actual al lloc on ja hi havia la masia homònima, aleshores masoveria de Puigví. Nosaltres seguim cap avall i, ben aviat, en el rec que apareix a la nostra dreta, a la cuneta del camí, probablement hi veurem humitat i bassals d'aigua. És el naixement del torrent de la Terrada que, uns 250 metres més avall, desguassa a la riera de Sorreigs.
Σταυροδρόμι

Carretera BV-4602

Baixant pel costat del torrent de la Terrada hem trobat la carretera BV-4602 de Santa Cecília just en el punt on s'acaba. Aquesta carretera es va construir els anys 70 del segle passat i formava part d'un projecte fallit de connectar la Plana de Vic amb Sant Boi de Lluçanès pel Sorreigs. Sortint a la carretera, novament sobre asfalt, hem continuat cap a ponent i hem travessant el pont sobre el torrent de la Terrada. Crida l'atenció que, malgrat la migrada superfície natural col·lectora, per aquest torrent sempre hi baixi un fil d'aigua. Una mica més avall hi ha un curiós pont de pedra seca que travessa el rec, sense una funció massa clara, que fa pensar que potser va ser un projecte de pràctiques d'algun aspirant a mestre d'obres. Ara estem en el punt més baix del recorregut, a 551 m sobre el nivell del mar, i seguim cap a l'oest pel camí asfaltat que s'enfila decidit apuntant a la cinglera del Morro Llong, sota el castell de Voltregà. Ja hem comentat en el punt de pas anterior que es tracta d'una drecera relativament nova, construïda fa uns 20 anys, que escurça l'accés motoritzat a les masies situades més a ponent del municipi de Santa Cecília de Voltregà. Com a mostra addicional que aquesta és una vessant pròdiga d'aigües superficials, un tros més amunt de la forta pujada veiem, a la dreta i al mig d'un camp, un original pou cilíndric de maçoneria.
Συντριβάνι

Font de la Terrada

NOVENA FONT. Aquesta és una font de bassal actualment perduda. Quan el pendent del camí asfaltat que seguim es modera, passat el trencant actual de la Terrada, s'aixeca un marge a la nostra dreta damunt del qual hi ha la font. No som experts en el tema, però probablement només s'hauria de dragar una mica el fons de la bassa perquè tornés a aflorar l'aigua. De fet, d'aigua n'hi ha d'haver perquè sovint s'observa com baixa per la cuneta del camí. Seguim pel mateix camí, que aviat perdrà l'asfalt i serà més agradable caminar-hi.
Φωτογραφία

Puigpelat

Masia dedicada a la cria de cavalls de competició. En aquest punt de la fotografia trobem les marques vermelles i blanques del GR-3 que baixa de la Casanova de Dalt i continua cap a Pujolís. Aquí és on haguéssim arribat d'haver abandonat l'excursió abans de visitar la font de la Casanova.
Συντριβάνι

Font de Puigpelat

DESENA FONT. La font de Puigpelat sol rajar tot l'any però, en èpoques de secada perllongada, l'hem arribat a veure eixuta. La font la van restaurar fa força anys els amics de Sant Martí Xic. Curiosament, i en contrast amb la propera font de Gallissans, aquesta és la font amb menys contingut de nitrats de la Plana de Vic, segons les anàlisis del Grup de Defensa del Ter. Aquí haguéssim arribat seguint les marques pel petit recorregut del Votreganès d'haver abandonat l'excursió just després de la font de l'Ase. Nosaltres seguim el camí principal cap al sud i, en menys de cinc minuts, haurem arribat al final del nostre recorregut.
Φωτογραφία

Final del recorregut

Hem arribat al punt d'on hem sortit fa algunes hores. Just a l'aparcament comença l'espai natural protegit Riera de Sorreigs, que hem seguit durant els primers quilòmetres de recorregut, fins abandonar-lo a la Cova dels Lladres. L'àrea protegida s'havia concebut molt més gran quan es va projectar, cap a finals dels anys 80 del segle passat, però interessos molt diversos la van acabar reduint a la mínima expressió. De totes maneres, després d'aquesta excursió hem pogut constatar amb satisfacció que, malgrat la manca de protecció administrativa, gran part de l'espai que hem recorregut gaudeix de bona salut i es troba en molt bon estat de conservació.

2 αξιολογήσεις

  • Φωτογραφίες Miquelcheca

    Miquelcheca 8 Νοε 2020

    Un bon recort de aquesta caminda tornar a fe un altra.

  • L'hereu 17 Ιαν 2021

    La poso a la llista!

You can or this trail