Ώρα  2 ώρες 54 λεπτά

Σύνολο σημείων 3211

Uploaded 11 Απριλίου 2021

Recorded Απριλίου 2021

-
-
586 m
257 m
0
2,4
4,8
9,64 χλμ

59 εμφανίσεις, 3 αποθηκεύσεις

κοντά στην περιοχή Viladecavalls, Catalunya (España)

Avui hem estat buscant els confins de la nostra comarca, el Vallès Occidental, intentant no trepitjar la tant visitada serra de Sant Llorenç i l'Obac. Ho hem fet anant a la zona muntanyosa que queda entre Olesa de Montserrat, Viladecavalls i Vacarisses, amb l'objectiu principal d'assolir el Puig Cendrós, que forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC, per la via menys habitual, tot resseguint la seva carena oest.

El punt inicial és una esplanada que hi ha a la carretera BV-1211 que va de Vacarisses a Olesa de Montserrat, just en la cruïlla amb la carretera que puja cap a l'estació d'Olesa dels Ferrocarrils de la Generalitat. Des d'allà hem de resseguir uns metres la carretera en direcció Olesa i just després de creuar el pont sobre la riera de Sant Jaume, trobem un corriol que s'enfila molt decididament a la dreta; el prenem i comencem a guanyar altitud amb rapidesa.

En poca estona creuem una primera pista, però nosaltres seguim corriol amunt, ja començant a patir, en aquest primer tram, just després d'arrencar pujarem 140 metres en 600 metres de recorregut, o sigui, un esforç no massa llarg però molt dur. Ara anirem a petar en una altra pista, que seguirem cap a la dreta, ara ja en una pujada molt més còmode de fer.

De seguida arribem a una esplanada just sota l'ermita de Sant Pere Sacama, situada en un petit promontori. l'Ermita, d'una sola nau i originària del segle X, formava part del Castell de Sacama, del qual en queden molt poques restes, però encara visibles.

Tornem al collet sota l'ermita i prenem la pista que descendeix en direcció nord, on de seguida trobem un petit corriol que s'endinsa al bosc, el prenem i veiem un cartell del Mas Vilar, una masia originària del segle XI, i ara pràcticament desapareguda entre la malesa.

Deixem enrere el Mas Vilar i anem a petar altre cop a la pista, que seguim en direcció nord oest, primer en lleugera baixada i després en còmode ascens. Trobarem una pista més ample ja molt a prop de les ruïnes de la masia de Puig Ventós, de la qual se'n té constància de la seva existència des del segle XIV, i ara, encerclada per un tancat per protegir-ne la fauna autòctona. L'any 1950 la masia de Puigventós s'abandonà i finalment s'ensorrà a mitjans dels anys setanta.

Som a tocar del Coll de l'Oriol (nom originari de la masia de Puigventós); en sortim per la pista ampla en direcció oest, però atents perquè de seguida prendrem un petit corriol que davalla amb força a tocar de varis espectaculars roures. És la drecera de la roureda, que ens portarà a davallar 130 metres en poc més de 600 metres de recorregut, i ens deixarà en una altra pista ben ampla que seguim a la dreta, en un paisatge que canvia de forma dràstica.

Seguim per la pista poc més d'un centenar de metres, i la deixem per prendre el corriol de la drecera del Pla, que ens portarà després de fer una llarga llaçada, ara tornant a guanyar altitud fins la pista que ens dóna accés al Coll d'Espases, una ampla esplanada amb espectacular panoràmica de la Serra del Cairat i de la muntanya de Montserrat al darrera.

D'allà mateix, en surt un estret i pedregós corriol que seguirem primer en lleuger descens, i després ja guanyant altitud a mesura que ens apropem a la paret que tenim a la dreta. Un cop arribem a la paret, ens trobem a l'indret conegut com la Balma de l'Espluga, amb una espectacular paret plena de vies d'escalada. Nosaltres però, seguirem resseguint la paret, ara en un petit tram de fort ascens i estarem atents a trobar una via d'accés a la part superior de la carena, amb l'ajut d'una corda fixa situada a la roca.

Aquesta corda, ens ajuda a superar el ressalt d'un 7 o 8 metres d'altitud, podríem dir que el seu ascens no és trivial, tot i que tampoc és molt difícil per persones avesades a aquest tipus de passos. Hi ha només un punt en que hem de fer un mini flanqueig un pèl delicat, però després es tracta d'una grimpada senzilla, i més amb l'ajut de la corda.

Ens trobem ja a la carena, i ara ve un tram ben entretingut buscant el millor pas entre les roques i els arbusts. En algun tram, el pas més senzill és molt a prop del precipici que ens queda a l'esquerra, així que aneu amb compte en aquests passos. Després d'una estona pujant per la carena, arribem al capdamunt d'una petita esplanada, ja al capdamunt del Puig Cendrós, a 499 metres d'altitud, i part dels cims no essencials del repte dels 100 cims de la FEEC.

La baixada del cim, per la banda est és totalment diferent, seguim un corriol que baixa amb força, però còmode de fer i que ens deixa ràpidament al Pla del Fideuer, una amplíssima esplanada on trobem fins i tot uns bancs per fer un petit recés si així ho volem.

El Pla del Fideuer, és la cruïlla de moltíssims camis; podríem per exemple fer una circular des d'aquí per visitar Sant Salvador de les Espases, afegint uns 3 quilòmetres i mig i 250 metres més de desnivell a la ruta; nosaltres però, vam decidir, no fer-ho en aquesta ocasió i dirigir-nos directament cap la Creu de Saba. Així doncs, sortim del Pla Fideuer primer en direcció est i després per un corriol que comença a pujar de forma còmode però constant en direcció sud.

Trobarem un cartell que ens indica la presència de la Font de la Pastora, nosaltres hi baixem, ja que és una molt petita desviació, però ens la trobem tancada rere una portella metàl·lica i segurament seca. Desfem per continuar la pujada i quan el corriol va derivant cap a direcció est, trobem un petit primer cim, el Puig de la Creueta, ja per sobre dels 560 metres d'altitud i amb bones vistes ja de la vall de Puigventós.

Després d'un petit tram de descens, seguim pujant vers la Creu de Saba, que ja veiem al davant nostre, i on arribem de seguida. La Creu està situada a 596 metres d'altitud, constitueix un bonic mirador de les valls del Llobregat i del Vallès. Cal destacar l'espectacular panoràmica que tenim de l'ermita de Sant Pere Sacama i especialment del viaducte del Boixadell, format per 18 arcades, construït amb pedra i maons al segle XIX per fer-hi passar la línia de ferrocarril entre Terrassa i Manresa.

Deixem enrere la Creu de Saba i comencem un fort descens vers la vall que tenim al dessota, baixem 160 metres en menys d'un quilòmetre, però es va fent sense massa dificultats. El tram final més suau ens portarà a un collet que fa de cruïlla entre els camins d'anada i tornada, molt a prop del Mas Vilar, on en la tornada seguirem per la pista que ens deixarà de seguida sota Sant Pere Sacama.

Ja només ens queda desfer el tram de pista i després el corriol inicial, que ara ens baixa amb força fins la carretera i el punt inicial d'aquesta entretinguda ruta.
Χώρος στάθμευσης

Aparcament

Σταυροδρόμι

Cruïlla camí vell de Sant Pere Sacama

Χώρος θρησκευτικού ενδιαφέροντος

Sant Pere de Sacama

Ερείπια

Castell de Sacama

Ερείπια

Mas Vilar

Ερείπια

Mas de Puigventós

Ορεινό πέρασμα

Coll d'Oriol

Σταυροδρόμι

Cruïlla - Drecera de la Roureda

Σταυροδρόμι

Cruïlla - Drecera del Pla Fideuer

Ορεινό πέρασμα

Coll d'Espases

Σπήλαιο

Balma de l'Espluga

Τόπος στάσης

Pas Equipat

Τόπος στάσης

Cresta Oest del Puig Cendrós

Κορυφή

Puig Cendrós

Ορεινό πέρασμα

Pla del Fideuer

Συντριβάνι

Font de la Pastora

Κορυφή

Puig de la Creueta

Κορυφή

Creu de Saba

Σταυροδρόμι

Cruïlla Anada - Tornada

Σχόλια

    You can or this trail