Αποθήκευση
jspdetera

Μήκος

15,96 χλμ

Υψ. διαφορά

839 m

Βαθμός δυσκολίας

Μέτριο

κατάβαση

839 m

Max elevation

1.110 m

Trailrank

85 5

Min elevation

489 m

Trail type

Loop

Moving time

5 ώρες 13 λεπτά

Ώρα

6 ώρες 55 λεπτά

Σύνολο σημείων

2942

Uploaded

13 Φεβρουαρίου 2020

Recorded

Φεβρουαρίου 2020
  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
Be the first to clap
5 αξιολογήσεις
 
Share
-
-
1.110 m
489 m
15,96 χλμ

930 εμφανίσεις, 52 αποθηκεύσεις

κοντά στην περιοχή Mura, Catalunya (España)

Aquesta fantàstica excursió és una nova demostració de les infinites combinacions que es poden fer per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, ja que sortirem del coll d’Estenalles i ens aproparem a la casa de la Mata i a l’ermita de Sant Jaume, per emprendre seguidament una bonica caminada per la serra de la Roureda i ens enfilarem dalt del pujol del Llobet (un turó ben destacat i molt poc visitat), baixarem fins l’ermita de Sant Antoni, a l’entrada del bonic poble de Mura i començarem a remuntar fins la bonica ermita de Sant Llehir o Lleïr, visitarem la figura de terracota d’un Guerrer de Xian (si, ho he escrit correctament, al mig del bosc hi ha aquesta figura, sense cap mena d’explicació, tret d’unes lletres en xinès que hi ha a la base on diu: "Zhao, rei de Xina"), ens enfilarem fins el castell de Mura (més per acte de fe, perquè només en queda un tros de muralla de pocs metres), passarem pel costat de la gran casa de la Vall (en estat ruïnós, a punt de caure), i a continuació farem una llarga caminada per les carenes de la Vall i dels Emprius (amb unes vistes espectaculars) que ens portaran a la zona dels Queixal Corcat i de les agulles de Finestrelles, baixarem al collet de la vall de Llor i remuntarem fins el coll d’Eres.
D’aquest coll, per rematar la caminada, ens enfilarem al turó del Montcau i d’aquí tornarem al coll d’Estenalles.
Les llargues caminades pel llom de les carenes ens oferiran unes vistes espectaculars (si el temps ho permet), primer per a gaudir de les vistes dels turons i pujols de la zona, alguns d’ells els hi farem una volta de 360 graus durant l’excursió, com per exemple la Falconera, els Cortins i el propi Montcau. També gaudirem de les vistes del turó de la Mata, del puig Andreu, de l’Ocell de Paper, Màquina de Tren, Roca Sereny, Castell de Pera, Castellsapera, etc .. fora llarg enumerar-los tots.
Però la panoràmica de fons no té preu, primer la muntanya de Montserrat ens acompanyarà força estona, al fons el mar i la torre de Collserola, les xemeneies de sant Adrià, les antenes dels Àngels de Girona, i tot el Pirineu nevat, començant pel Canigó i fins unes muntanyes molt llunyanes, que podrien ser el Cotiella o el Turbó!!! I pel sud, la silueta inconfusible del Montmell.
També es veu la ciutat de Manresa.
Si hi ha boira a la plana, la panoràmica encara serà millor, doncs no ens privarà de la gran vista circular, i ens hi afegirà les boniques imatges de la boira estirar-se i intentant aixecar-se del fons de la vall.
Una sortida molt agradable, sempre per camins marcats, menys en la pujada final al pujol del Llobet, on farem una mini grimpada.

Per a començar la caminada ens hem de situar al gran aparcament que hi ha al coll d’Estenalles, a la carretera que uneix Terrassa i Matadepera amb Mura i Talamanca.
Del darrera mateix de l’aparcament unes escales de fusta ens porten a un camí transversal que recorre tot l’ampli aparcament; quan aquest camí s’acaba un corriol s’enfila pel dret fins la mateixa casa de la Mata.
Al darrera i a pocs metres arribem a la petita ermita de Sant Jaume de la Mata, situada dalt d’un petit turó.
Contemplada l’ermita i l’indret, baixem per l’altre costat i trobem una pista que seguirem a la dreta i que en pocs metres ens deixa a la bassa de la Mata.
En aquest indret hem d’estar atents al traçat ja que hem d’abandonar la pista i baixar uns metres per a seguir el camí que arrenca més avall.
És un lloc on conflueixen varis camins i pistes, el nostre és el de més avall de tots.
Situats correctament en el camí, el seguirem molta estona. A la primera intersecció que trobem, seguirem a per la dreta; a la següent a l'esquerra i després recta.
En aquesta zona tindrem una gran perspectiva de la roca Falconera.
Caminem pel llom de la carena, i les vistes a banda i banda ens permeten gaudir de l'escabrositat de la contrada, amb grans cingles.
Passem a tocar del turó de la Roureda; podem anar-hi, ja que està pocs metres a l'esquerra i pràcticament al mateix nivell, però no veurem rés, ja que la vegetació tapa tota la vista; mentre que des del camí, si que tenim bona panoràmica.
El traçat ens hi porta fent una curta anada i tornada. No som els únics que la fem, ja que hi ha una petita fita.
Nova cruïlla, i seguim recta (el camí de l'esquerra ens portaria al turó de la Mata).
Una llarga marxa ens porta a una nova cruïlla, on podem anar pels dos costats.
Si no volem anar al pujol del Llobet, hem de seguir per la dreta (el camí principal), abandonarem el traçat, però el retrobarem tres punts d'interès més endavant.
Si volem anar al pujol del Llobet, seguirem el corriol de l'esquerra, que lentament ens va apropant a la base de les roques finals, en arribar-hi, deixa el pujol a l’esquerra i el flanqueja totalment, en aquest indret hi ha unes petites baumes, o a vegades hi ha pessebres. Quan ja l’hem sobrepassat el corriol segueix endavant, però per a acabar-hi de pujar, en aquest punt hem de fer una curta anada i tornada; girarem a l’esquerra i en pocs metres veurem una molt curta canal (si se’n pot dir canal) que en dues passes ens deixa a la part cimera del pujol.
Preses i arrels encara fan més fàcil aquesta senzilla grimpadeta.
Al nord la vista queda una mica tapada per la vegetació, però al sud podem gaudir d’una gran panoràmica.
Tornem a baixar la canal i ens situem al punt anterior d’anada i tornada.
Seguim el corriol que davalla fort i a estones és poc marcat i es fa difícil de seguir, però no desapareix en cap moment.
Poca estona després ens retrobem amb el camí principal que havíem abandonat per anar al pujol del Llobet.
Seguim aquest camí més marcat i que segueix baixant. Més avall arribem a una cruïlla on el camí principal gira a la dreta, però nosaltres seguim baixant recta. Més avall nova cruïlla i sempre recta avall; el poble de Mura ja fa estona que es va veient.
Finalment arribem a la part més baixa i hem de travessar la riera, a gual, si hi baixa poca aigua, o per unes grans pedres si no ens volem mullar. Passada la riera seguim una pista per l’esquerra; de la que ens separem momentàniament una vintena de metres per apropar-nos a la font del Xesquet; (hi he estat dues vegades, a la primera no rajava gens i l’indret es veia degradat, però aquesta segona vegada, la font rajava força i l’indret oferia millor especte).
Tornem a la pista i ens pocs metres arribem a la bonica ermita de Sant Antoni, situada a l’entrada de Mura.
Senzilla i bonica ermita amb una atri porticat, que convida a fer-hi una bona aturada abans de seguir el camí, que a partir d’ara serà de pujada.
Aquesta vegada al bonic poble de Mura no hi entrarem, ja que, una vegada descansats, donem la volta a l’ermita i seguim durant una estona una ampla pista que lentament va guanyant alçada.
Més endavant, hem de tornar a estar atents al traçat i a una possible fita que hi ha a l’esquerra, perquè hem d’abandonar la pista i seguir un corriol que s’enfila de valent per l’esquerra; més amunt travessem una pista i seguim pujant, fins arribar a una nova pista, que seguirem a la dreta.
Aquesta pista ens deixa davant del bonic mas de Sant Llehir ó Lleïr; un mas molt ben restaurat, situat en un replà amb una vista excepcional, i on s’està replantant la vinya.
A l’esplanada que envolta el mas hi ha la bonica ermita de Sant Llehir.
Tot el conjunt és d’una gran bellesa, i convida a fer-hi fotografies a tort i a dret.
Encara ens queda força estona de caminada, però l’indret convida a fer-hi una bona aturada.
Marxem a contracor d’aquest indret i immediatament trobem al costat del camí una bassa amb ànecs.
Just del darrere d’aquesta bassa arrenca un corriol que en pocs minuts ens deixa a l’indret on hi ha la figura de terracota d’un Guerrer de Xian. És totalment insòlit trobar una estàtua tan característica de la Xina en mig d’un bosc de la serra de l’Obac; he intentat buscar alguna explicació al fet, però no l’he sabut trobar.
Posteriorment en Francesc Garcia m'ha comentat que la inscripció de la base diu: "Zhao, rei de Xina" i em dona l'enllaç a la vikipedia d'aquest rei: https://es.wikipedia.org/wiki/Rey_Zhao_de_Zhou .
Per l’estat en que es troba ja deu fer uns quants anys que hi és, però no molts. Per el gamberrisme que impera, o per fer la gracieta, o per la Santa Inquisició que campa per l’Obac i Sant Llorenç del Munt, o per els “neo-ecologistes” o pels “nihilistes post-moderns” que no respecten rés, potser no li queda gaire vida al guerrer de Xian.
Tant des d’aquest indret singular, com des de Sant Llehir, si alcem el cap veurem una paret dalt d’un turó, és tot el que queda del castell de Mura.
Deixem el guerrer tranquil, i seguim el camí i arribem a una cruïlla. Hauríem de seguir a la dreta, però primer farem una anada i tornada al tronat castell de Mura.
Recta sembla que arrenqui un corriol molt poc marcat, que més amunt es va perdent i arribem a la única paret que queda del castell com bonament podem.
Tot està envoltat de vegetació. És una verdadera llàstima que sigui un indret totalment abandonat perquè si busquem l’historia d’aquest castell a Internet, quedarem sorpresos de les vicissituds que ha viscut al llarg dels segles.
Només llegint la introducció que en fa la Viquipèdia ja veus que a sota els peus tens més de 2000 anys d’història, diu així:
“El nom etimològic de Mura sembla que ve de Murus, i no fóra estrany que aquesta denominació provingués del fet que hi havia un castrum o lloc emmurallat, ibèric o romà.”
No llegiré més, perquè a partir d’aquí els fets es van succeint durant el pas dels segles, entre altres hi surt el comte Borrell, el monestir de Sant Benet del Bages, Ramón Berenguer I, el rei Jaume, el rei Martí ... tot això reduït a un simple mur de pedra que no fa ni deu metres ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Mura ).
Deixem el castell i tornem a la cruïlla anterior, i seguim el camí, que aviat desemboca a la pista principal que mena al mas Llehir.
La seguim i ens condueix a la carretera de Matadapera a Mura; carretera que simplement travessarem.
Seguim també una ampla pista, i aviat, entre la vegetació veiem a l’altre banda del torrent el gran mas de la Vall.
La pista fa un revolt de 180 graus tot travessant el torrent i ens porta al davant d’aquest gran mas, en estat ruïnós i amenaçant esfondrar-se.
Hi ha una gran bassa, encara amb peixos i una font que prové de l’aigua de la bassa.
Aquest edifici que amenaça en caure, ja està documentat l’any 1189!! No m’entretindré en descriure’n els detalls, però l’interior hi ha fins i tot una capella i dues cuines. En fi un munt d’història que aviat tindrà un trist final.
L’any 1935 l'antiga casa de pagès va ser transformada en una mansió moderna d'estiueig i posteriorment abandonada. Segurament per això la casa disposa de grans finestrals d'estil modernista amb vitralls ( https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Vall_(Mura) )
Seguim la pista que voreja la casa i a pocs metres ens trobem amb una triple cruïlla. Nosaltres hem de seguir la primera que trobem a la dreta i començar a pujar.
Més amunt arribem a una cruïlla i hem de seguir la pista de l’esquerra.
Pista que seguirem molt pocs metres ja que aviat hem d’estar novament atents al traçat i a una possible fita que ens indica un camí que arrenca a la dreta.
Ara començarem una llarga i bonica marxa pel capdamunt de les serres de la Vall i seguidament dels Emprius. On s’aniran intercalant els sectors de bosc amb clarianes que ens permetran gaudir d’unes extraordinàries vistes panoràmiques.
Per l’esquerra, només començar veurem a la cinglera de l’altre costat la singular forma de pedra de l’Ocell de Paper, i per la dreta destaca la silueta de la Falconera, del Montcau i del turó dels Cortins.
També anirem veiem els grans masos de la vall d'Horta, els de Pregona, El Romeu i Agramunt.
Després d’una bona estona de caminar sortim a uns rasos de vista fantàstica.
Aquí el camí fa una volta a l’esquerra per a tornar a la dreta, podem seguir-lo, o fer una mica de drecera seguint un corriol recta, que després es perd, però amb el camí principal molt a prop al que arribem novament.
Ara hem deixat la carena de la Vall i estem seguim la dels Emprius.
És una marxa plàcida i molt bonica que es veu una mica estroncada quan arribem a la zona del Quexal Corcat i de les agulles de Finestrelles, ja que aquí el terreny es trenca, en conjunt amb les pedres que ens envolten; hem de fer un descens per l’esquerra, per una zona obaga, molt humida i relliscosa per dins del bosc que ens deixa al collet de Finestrelles.
Aquí podem fer-hi una aturada per a contemplar les formes capritxoses i erosionades de les roques que ens envolten.
Seguim baixant, però ara el camí ja no presenta cap problema i arribem al coll de la Font de la Vall de Llor.
De la vall d'Horta ara veiem el singular edifici del Marquet de les Roques i can Brossa.
Ara el camí planeja i puja lleugerament fins arribar a la torrentera del coll d’Eres.
En arribar-hi emprendrem una forta pujada per tal d’arribar a l’esmentat coll d’Eres.
Ara acabem de d’abandonar els camins solitaris i poc transitats pels que ens hem mogut fins ara i ens trobem de ple en el transitat camí que uneix el coll d’Estenalles amb la Mola.
Per evitar-ho una mica, girarem a la dreta i seguirem la carena que mena fins el proper cim del Montcau.
Fent-ho evitarem gran part de la gent, però també, i això és una opinió personal, crec que per anar del coll d’Eres al coll d’Estenalles, és més curt passar pel Montcau, que seguir el camí que es veu obligat a fer totes les voltes i infructuositats que fa la muntanya.
Assolirem el Montcau, des d’on podrem observar pràcticament tot el recorregut que estem a punt d’acabar i acabarem baixant del cim i arribant de nou al coll d’Estenalles, donant per acabada aquesta bonica circumval•lació per l’Obac.

HORARIS:
Del coll d’Estenalles a l’ermita de Sant Jaume: 15mn
De l’ermita de Sant Jaume al turó de la Roureda: 40mn
Del turó de la Roureda al pujol del Llobet: 30mn
Del pujol del Llobet a l’ermita de Sant Antoni: 40mn
De l’ermita de Sant Antoni a la de Sant Llehir: 25mn
De l’ermita de Sant Llehir al guerrer de Xian: 05mn
Del guerrer de Xian al castell de Mura: 05mn
Del castell de Mura a la casa de la Vall: 25mn
De la casa de la Vall al coll de Finestrelles: 1h
Del coll del Finestrelles al de la Font de la Vall de Llor: 10mn
Del coll de la Vall de Llor al coll d’Eres: 30mn
Del coll d’Eres al Montcau: 10mn
Del Montcau al coll d’Estenalles: 30mn
TOTAL: 5h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/02/coll-destenalles-st-jaume-de-la-mata.html

O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"

View more external

Χώρος στάθμευσης

Aparcament del coll d'Estenalles

Φωτογραφία

La Mata

Χώρος θρησκευτικού ενδιαφέροντος

Ermita de Sant Jaume de la Mata

Φωτογραφία

Bassa de la Mata

Σταυροδρόμι

Seguir recta

Κορυφή

Turó de la Roureda

Σταυροδρόμι

Seguir recta

Σταυροδρόμι

Seguir per l'esquerra

Φωτογραφία

Curta canal d'accés al pujol del Llobet

Κορυφή

Pujol del Llobet

Σταυροδρόμι

Camí principal. Seguir per l'esquerra

Σταυροδρόμι

Seguir per l'esquerra

Ποταμός

Creuar la riera i seguir per l'esquerra

Συντριβάνι

Font del Xesquet

Χώρος θρησκευτικού ενδιαφέροντος

Ermita de Sant Antoni de Mura

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta

Σταυροδρόμι

Corriol a l'esquerra

Σταυροδρόμι

Creuar una pista

Σταυροδρόμι

Pista, seguir per la dreta

Χώρος θρησκευτικού ενδιαφέροντος

Ermita de Sant Llehir

Σταυροδρόμι

Seguir per l'esquerra

Φωτογραφία

Guerrer de Xian (estàtua de terracota)

Αρχαιολογικός χώρος

Ruïnes del castell de Mura

Σταυροδρόμι

Anada i tornada al castell de Mura

Σταυροδρόμι

Creuar la carretera

Φωτογραφία

Casa de la Vall (gran edifici en estat ruïnós)

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta

Σταυροδρόμι

Seguir per l'esquerra

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta

Σταυροδρόμι

Per la dreta fem una mica de drecera

Φωτογραφία

Coll de Finestrelles

Ορεινό πέρασμα

Coll de la font de la vall de Llor

Ορεινό πέρασμα

Coll d'Eres

Κορυφή

Montcau

5 αξιολογήσεις

  • Φωτογραφίες Carles InJa

    Carles InJa 22 Ιουλ 2021

    I have followed this trail  View more

    Molt bona ruta, això sí, recomanada per fer-la a la primavera o tardor. A l'estiu el Sol apreta de valent i, a partir de Mura, estàs bastant exposat.

    Felicitats per la fantàstica descripció.

  • Φωτογραφίες jspdetera

    jspdetera 23 Ιουλ 2021

    Moltes gràcies Carles InJa pel teu comentari i valoració

  • Φωτογραφίες lukaselgran

    lukaselgran 7 Σεπ 2021

    Bona tarda
    Aquest matí hem fet la ruta que tens pujada a Wikiloc amb el nom Coll d´Estenalles, St Jaume de la Mata, pujol Llobet, St Antoni de Mura, St Llehir, guerrer de Xian..etc

    Ens ha agradat moltíssim, tot i que es una circular d´estar en forma. Un track i una ressenya super entenedora i un tack molt púlit.Gràcies per la feina feta.
    P/E Tens quelcom inconvenient que pugi la ruta de nou al meu perfil?
    En cas afirmatiu, faré constar que la ruta la vaig copiar del servidor jspdetera.

  • Φωτογραφίες lukaselgran

    lukaselgran 7 Σεπ 2021

    I have followed this trail  View more

    Ruta moderada tot i que des d´Estenalles fins a St Antoni de Mura hi ha poc desnivell de pujada a partir d´aquí cal no adormirse i tiba sense aflujar.

  • Φωτογραφίες jspdetera

    jspdetera 9 Σεπ 2021

    Moltes gràcies lukaselgran pel teu comentari i valoració

You can or this trail