jspdetera

Moving time  3 ώρες 17 λεπτά

Ώρα  5 ώρες 41 λεπτά

Σύνολο σημείων 2329

Uploaded 12 Μαρτίου 2021

Recorded Μαρτίου 2021

-
-
472 m
155 m
0
3,1
6,3
12,57 χλμ

158 εμφανίσεις, 6 αποθηκεύσεις

κοντά στην περιοχή El Canyet, Catalunya (España)

Excursió d’ampli i variat recorregut pels dos vessants de la muntanya de l’Amigó fugint sempre, que sigui possible, dels camins més transitats.
Degut a que el wikiloc només permet 250 caràcters a l’anunciat, aquest ha quedat reduït a un breu resum dels indrets que visitarem en aquesta caminada.
El detall dels indrets principals, i per ordre cronològic son: el turó de Nadal Olivé, el poblat ibèric de les Maleses, el turó de Donadéu, Sant Cebrià de Cabanyes, el turó de Penjabocs, la font i restaurant dels Castanyers, el turó de la Coscoiada o Coscollada, el Mirador de les Roques, el turó de la Nadala i el turó d’en Seriol.
De bon començament també passarem primer pel turó d’en Rafel, però aquest és molt poc definit i el camí i passa pel mig.
A la muntanya de l’Amigó, i degut principalment a que antigament estava farcida de vinyes, hi ha molts camins que deurien comunicar els diferents bancals.
D’aquests camins només se’n conserven alguns i la majoria han quedat intransitables, total o parcialment, sepultats sota la vegetació de brucs i esbarzers.
Potser el més important de tots és l’antiga Carrerada, o camí de carro, que comunicava el collet de la Vallensana amb el collet de la Conreria. Actualment hi ha una pista que cobreix aquest recorregut. Pista molt freqüentada per excursionistes i ciclistes; però el seu traçat s’aparta del traçat original, ja que ja pista actual puja molt més que l’antiga carrerada.
Aquesta, el seu traçat encara s’endevina entre la vegetació, planejava a mitja alçada i anava a sortir a prop del coll de la Jeia d’en Pujol.
Aquest itinerari recupera una part d’aquest bonic recorregut de l’antiga carrerada.
Això passa al vessant de mar; però per l’altre costat per anar de la Coscoiada a Sant Cebrià de Cabanyes també hi ha una pista que ens hi pot portar després de fer una gran volta per la dreta, i un semi-emboscat camí que també ens hi porta fer també volta, però menys, per l’esquerra.
Aquest itinerari també recupera un antic camí que ens hi porta d’una manera més directa.
Posats a recuperar, també recuperem el turó de la Nadala i tres dels antics corriols que hi passaven.
No recuperem rés, però també pujarem al desconegut turó de Penjabocs, on hi restes d’un oblidat assentament ibèric i romà.
L’objectiu d’aquest recorregut consisteix també en intentar fer el recorregut més curt per anar unint els diferents objectius; però hi ha una malaurada excepció.
Aquest objectiu es veu trencat en intentar unir Sant Cebrià de Cabanyes amb el turó de Penjabocs passant per la font de la Canaleta. Aquí el camí natural i més curt és veu estroncat per la prohibició de passar per darrera i a uns quants metres del mas de Can Torrent Vell.
Lamentable prohibició que obliga a fer una volta totalment innecessària.
Tots els camins pels que passarem son transitables, encara que siguin una mica emboscats, i per tant, a part de seguir fil per randa el traçat, també haurem de tenir coneixements d’orientació per la muntanya, ja que els aparells, siguin mòbils, o GPS, per més d’última generació que siguin, si es queden sense bateria, és com si portéssim una patata a la butxaca.

Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els caps de setmana i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.

Comencem a caminar seguint el curt trajecte de carretera que ens porta fins el complex hospitalari de Can Ruti, concretament a la gran parada d’autobusos.
Travessem l’esmentada parada i ens encaminem vers el sender a la font de l’Amigó, però aquest sender no l’hem de seguir ni un metre, ja que just on comença hem de girar a l’esquerra, una vegada girats veurem una pista que baixa lleugerament per l’esquerra i un camí que puja per la dreta.
Hem de seguir aquest camí. Però només el seguirem els primers metres, exactament només la pujada inicial, ja que després d’aquesta hi ha un petit replà, i d’allà mateix arrenca per la dreta un poc definit corriol que hem de seguir.
Poc definit ho és només els primers metres per dins del bosquet que hi ha en aquest indret; corriol que des de bon començament empren una forta i sostinguda pujada, tot travessant pel mig antics bancals de vinya.
Aquesta sostinguda pujada s’acaba en arribar a bon mirador rocós on segueix un bonic camí que travessa un replà carregat d’antics murs de lleixes de vinyes.
Momentàniament ens ajuntem amb un ample camí que ve del replà de Can Barbeta, però en el molt proper primer revolt hem de deixat aquest camí per tal de seguir un corriol que surt per la dreta i que ràpidament empren una nova forta pujada.
Pujada que s’acaba en arribar a un nou replà, just a l’indret on els mapes assenyalen com a turó d’en Rafel. Replà on hi ha un bosquet de pins i restes d’un antic incendi forestal.
Tornem a travessar un replà seguint el aquest bonic camí, que finalitza en confluir amb el camí que també ve de Can Ruti, però d’una manera més pausada i per tant fent una certa volta.
Com ja anem prenent per costum, aquest camí només el seguirem deu metres, ja que immediatament l’hem d’abandonar per a seguir un molt poc definit corriol, o rastre de camí per la dreta que en un parell de minuts ens deixa dalt del turó de Nadal Olivé. Turó amb molt bona vista de tot l’entorn de la muntanya de l’Amigó; en una pedra de la fita que hi ha dalt del turó hi ha escrit el nom del turó, i amagat entre les pedres de la fita hi ha un petit llibre registre; llibre que registra molt poques firmes.
Després de contemplar la panoràmica des d’aquest turó seguim un corriol més marcat que surt pel l’altre costat, i que igualment amb un parell de minuts ens retorna al camí que hem abandonat per anar al turó.
Ara seguim aquest marcat camí, que després de passar pel peu d’una torre d’alta tensió ens deixa a l’important nus de camins i pistes del coll de la Malesa.
Nosaltres seguirem el camí de l’esquerra. Però aquest indret és un bon mirador per observar el comentari de l’inici sobre el veritable camí de la carrerada, ja que des d’aquí s’aprecia perfectament el seu traçat, que va resseguint la muntanya sense perdre ni guanyar alçada des del punt des d’on l’estem observant, i que de tornada el seguirem una bona estona.
Seguim doncs el camí de l’esquerra, bonic camí que va planejant, amb lleugeres pujades; arribem al nivell de la pedrera i de la seva tanca de protecció; deixem a la dreta un primer trencall que ens portaria al coll de Lliçà, i seguim caminant en paral•lel a la pedrera fins arribar a una nova cruïlla.
Aquesta vegada si que girarem a la dreta i abandonarem el camí que seguíem.
El nou camí s’enfila ràpidament durant força estona, fins que comença a planejar, inclús baixa uns metres abans d’entrar al turó de les Maleses, on hi ha unes amplies ruïnes d’un poblat ibèric. Just a l’entrada al poblat, a la dreta, hi ha unes roques lleugerament més altes; en aquestes roques hi ha un vèrtex geodèsic de la Generalitat de Catalunya, i en una de les roques hi ha gravada una creu amb dos xiprers, que és l’escut de la cartoixa de Montalegre.
Travessem el poblat de punta a punta, ja que hem de continuar pel camí que arrenca des de l’altre extrem.
Tot el poblat, i en particular aquest extrem és un gran mirador, ja que a part de Montserrat, el mar, Sant Llorenç del Munt i el Montseny, entre d’altres, també s’albira en dies clars i a simple vista el Pirineu (principalment si està nevat).
Seguim el nostre itinerari, tot seguint ara un bonic camí carener que ens porta fins una pista (que ve del coll de Lliçà), seguim aquesta pista uns metres per l’esquerra i la deixem per a seguir-ne un altre per la dreta, que després d’un curt trajecte ens deixa dalt del turó de Donadéu, indret on hi ha una torre d’alta tensió. Tot i que hi ha força vegetació, encara queden espais per a gaudir d’una bona panoràmica del Vallès, de Barcelona i el mar.
Donem la volta a la torre i a l’altre costat veurem una fita (si els porcs senglar no l’han desfet) i un marcat corriol que arrenca des d’aquest punt.
Seguim aquest corriol que en menys de cinc minuts ens baixa fins a trobar un camí transversal.
Seguim per l’esquerra aquest camí i molt aviat arribem a una clariana on el camí es divideix en dos; un segueix recta i l’altre segueix per la dreta. A l’inici de tots dos hi ha (o hauria d’haver) una fita, tots dos ens porten a Sant Cebrià de Cabanyes, però el que segueix recta fa molta volta. Tots acabem trobant-se abans d’arribar-hi.
Si voleu seguir el traçat del camí que segueix recta o simplement comparar els recorreguts mireu l’itinerari:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/badalona-can-ruti-poblat-iberic-de-les-maleses-sant-cebria-de-cabanyes-font-avellaners-i-guineu-la-62620708
Nosaltres seguirem pel de la dreta, que és un camí molt ben marcat i que en poca estona ens deixa en una pista.
Aquesta pista que seguirem en baixada i per l’esquerra, també ve del coll de Lliçà.
La pista que hem de seguir és la que baixa, perquè en aquest lloc també en surt una altre que planeja i mor en arribar a una nova torre d’alta tensió.
Seguim baixant per la pista, però hem de posar molta atenció quan aquesta fa el primer tomb pronunciat a la dreta, aquí ens hem de fixar en una fita (o no) que hi ha a l’esquerra, i també en una fletxa pintada en una roca amb pintura vermella.
En aquest punt arrenca un dissimulat camí que hem de seguir. És una mica estret i una mica brut en alguns punts, però no hi ha cap problema per a poder-lo seguir.
Aquest camí acaba unint-se al que hem deixat en el punt anterior. Nosaltres hi arribem fent pràcticament una línia recta, mentre que l’altre hi arriba després de fer un gran tomb per l’esquerra de la muntanya.
Seguim per la dreta, i la baixada s’accentua fins que arribem a un replà on hi ha una altre torre d’alta tensió.
Aquí s’acaba el camí i a partir d’ara seguirem la pista que mena a l’esmentada torre d’alta tensió. Pista en desús que surt per l’esquerra, i que després d’un parell de giragonses acaba en arribar a la pista principal de Sant Cebrià.
En aquest punt farem una curta anada i tornada per l’esquerra per a apropar-nos a l’esmentada ermita romànica de Sant Cebrià.
En arribar-hi davant nostre contemplem mil anys d’història, ja que aquesta ermita ja és documentada l’any 1001 en una donació a “Sant Cebrià de Cabanes”; fou consagrada el 3 de juny del 1192.
Diu en Josep Maria Cuyàs i Tolosa (1904-1992), historiador badaloní, i uns dels pioners i artífex del Museu Municipal de Badalona, que l'església va ser construïda pels mateixos veïns, entre ells el propietari de la masia de Can Torrents, casa tan antiga com la mateixa església i que sempre va ser el seu braç dret, i per això va rebre el càrrec d'obrer major.
Amb els segles va anar caient en desús, i no fou fins 1971que es començà la seva reconstrucció per part del CES-Amics de Cabanyes i que durà fins el 1984. Deixant com a resultat aquest magnífic exemplar d’ermita romànica.
Davant la porta hi ha un petit pati, que a la vegada ens permet tenir una bonica perspectiva de la contrada.
Visitat aquest acollidor indret, tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla esmentada anteriorment, i ara seguim per la pista principal.
Poc després arribem a una cruïlla, on si seguíssim recta aviat arribaríem a la font de la Canaleta i poc després al turó de Penjabocs. Però per aquest camí està inexplicablement prohibit passar-hi.
Així que no ens queda altre remei que buscar-nos la vida per aconseguir arribar-hi.
Seguim caminant per la pista principal de l’esquerra que travessa el torrent de Can Torrents, seguidament deixem a la dreta el camí d’entrada a Can Torrents Vell, que també està prohibit passar-hi (aquí si que té un sentit no deixar-hi passar, perquè et plantaries a la porta del mas).
Poc després a la dreta veiem el que sembla un camí i que segons el mapa ens porta a la pista que travessa per dalt la carena.
No hi ha cap prohibició de poder-hi passar, així que girem a la dreta i ens enfilem per aquest camí, en línia recta amb un canyissar a l’esquerra. Curta pujada i arribem al final del canyissar i el camí fa una ziga-zaga dreta esquerra, travessa unes vinyes i ens deixa a l’esmentada pista carenera.
Si també acaben prohibint passar per aquest camí, no quedarà més remei que seguir una bona estona més per la pista fins a poder enllaçar amb la que passa per dalt la carena.
Seguim aquesta pista i per l’esquerra ja comencem a veure cases de la urbanització de Mas Llombard. És un trajecte força bonic, amb bona vista per dins d’un bosc.
La pista s’acaba en arribar a un carrer de l’esmentada urbanització.
Aquest és un punt important, ja que si encara volem anar a la font de la Canaleta, hem de seguir un bonic camí que baixa per la dreta. Si volem anar al turó de Penjabocs hem de seguir un poc marcat rastre a l’esquerra, i posteriorment per a continuar l’excursió haurem de seguir el carrer que puja també per la dreta.
En aquesta descripció hem desistit d’anar a la font de la Canaleta, a la que hauríem arribat ja fa estona si es pogués seguir el camí que hi mena directament.
Així que girem a l’esquerra per fer una curta anada i tornada al turó de Penjabocs.
No hi ha camí, però només cal seguir pujant per l’espai que hi ha just a tocar de la tanca de la urbanització i que fa frontera amb el turó.
En menys de cinc minuts ja som dalt del turó de Penjabocs.
El turó de Penjabocs és un turó molt oblidat i on hi ha restes d’un assentament ibèric i/o romà
No hi ha gaire informació d’aquest poblat, potser la més detallada data del l’any 2010 al blog:
http://detantentanttrobopedres.blogspot.com/2010/04/el-poblat-iberic-del-turo-de-penjabocs.html
On s’esmenta que si ha dut a terme dues campanyes d’excavacions en els llunyans anys 1945 i el 1955, segurament dirigides per en Josep Mª Cuyàs del Museu de Badalona.
Segons aquest blog en les excavacions es varen trobar les estructures d’una muralla de 60 x 50m i d’uns 1,10 m de gruix, assentada sobre roca natural, que circumval•lava el turó. Una torre i un conjunt de blocs de pedra que possiblement eren utilitzats com torre-talaia i també algunes parets que es van interpretar com murs de contenció de terres. Entre els materials van trobar les restes d’una beina d’espasa, eines de metall i un anell de bronze a més de restes de ceràmica tan ibèrica com romana, i altres materials d’us comú com fusaioles, pesos de teler etc.
Segons els arqueòlegs que van fer les excavacions, els materials trobats es poden interpretar de dues maneres. Una seria la del poblat ibèric abandonat al segle II-I aC. possiblement per les campanyes del cònsul Cató i l’altre seria la d’una fortificació romana o castellum.
En aquesta ressenya el punt d’interès és situat a l’indret on hi ha la base quadrada de la torre que s’esmenta, i efectivament el gruix de les parets ultrapassen el metre. També hi ha restes de parets, però no podem catalogar-los ni com a ibers ni com a romans, perquè poden ser murs de lleixes. Però la base de la torre és efectivament una construcció amb finalitats defensives. Les restes de la torre estan a un metre escàs de la tanca d’una finca; també podria ser que part del poblat estigués dins d’aquestes propietats.
És una llàstima que tinguem el patrimoni completament abandonat.
Visitat el turó, tornem a la cruïlla, i tal com hem comentat, seguim el carrer que va pujant lleugerament; seguim sempre recta i arribem a la font dels Castanyers, amb un restaurant al costat.
Depèn de l’hora, aquí tenim una molt bona opció per a fer-hi parada i fonda.
A la font hi ha una aixeta, senyal de ser una font una mica “urbanita”.
A l’altre costat de la font hi ha la construcció on antigament s’embotellava l’aigua; font i aigua que era molt visitada pels veïns de la urbanització.
Feta o no la para i fonda seguim el nostre itinerari; després d’una curta estona caminant per la frontera d’una urbanització, tornem a endinsar-nos al bosc.
Primer passem per davant de la construcció del costat de la font, i d’allà arrenca un corriol que s’enfila fins la base d’una altre torre d’alta tensió.
Del darrere d’aquesta torre arrenca un bonic corriol que s’enfila de valent per dins del bosc.
Com al joc de la Oca, anem de torre en torre, ja que aquest costerut corriol ens porta fins una nova torre d’alta tensió. Seguim pujant, més amunt ens ajuntem amb el camí que ve de la font de la Guineu o del Cul fins que acabem sortint pràcticament al mateix coll de Lliçà i a la pista que hi passa (aquesta llarga pista és la que hem anat trobant durant el nostre recorregut a Sant Cebrià).
Seguim uns metres la pista per l’esquerra i l’abandonem per a seguir una drecera també per l’esquerra que ens porta directament dalt del turó de la Coscoiada.
En aquest indret hi ha una torre de vigilància forestal i és un gran mirador del Barcelonès i part del Maresme, però l’antic vèrtex geodèsic està situat uns metres més endavant, després d’un gran dipòsit.
En aquest lloc a més de la vista esmentada, també gaudim del Vallès i Montserrat.
Seguim la pista per l’esquerra, fem un tomb de 180 graus a la dreta i seguim una mica més per la pista.
Si volem escurçar la caminada podem seguir per la pista, baixar a la font de l’Amigó i d’aquí al cotxe; però la proposta d’aquesta caminada es completa amb l’antic camí de la carrerada.
Dit això, poc després del tomb de 180 graus de la pista, hem d’estar atents a una fita (o no) que hi ha a l’esquerra, ja que el traçat en aquest punt deixa la pista i empren una baixada sense camí pel llom de la muntanya.
No hi ha camí, però el terreny és molt obert i no hi ha cap problema per arribar a un pi solitari i característic, que és a on ens portarà el traçat, indret on enllacem amb una antiga pista, molt bruta, però que ens permet anar-la seguint fins que arribem a una zona on hi ha unes terrasses amb uns arbres fruiters, que sembla que estan una mica cuidats.
Baixem d’aquestes terrasses girant lleugerament a l’esquerra, sortim de la zona dels fruiters i enllacem amb l’antic camí de la carrerada.
Actualment aquest camí, convertit en corriol es pot seguir fàcilment, a la part inicial encara hi ha un “tap” de vegetació, però es pot esquivar fàcilment per l’esquerra pujant a un petit terraplè paral•lel i que es pot seguir sense complicacions; passat el “tap” tornem a baixar fins el camí i el seguirem fins arribar a una petita clariana on hi ha una fita i el camí gira 90 graus a l’esquerra i empren una forta pujada fins arribar al Mirador de les Roques.
Aquest indret son unes roques molt característiques i visibles des de molts indrets, des de les que es gaudeix d’una vista molt extensa, principalment des de la que hi ha una mica més avançada.
Gaudim d’aquesta vista i seguim caminant i poc després enllacem amb un dels camins que pugen des de Can Ruti a dalt la carena.
Seguim aquest camí una estona.
Novament hem d’estar atents a una fita a l’esquerra i al traçat, ja que hem deixar aquest camí per a seguir un corriol que en pocs minuts ens deixarà dalt del recuperat turó de la Nadala.
Una fita dalt d’una gran roca natural ens indica el punt és alt d’aquest turó, i una deu metres més endavant hi ha un gran mirador natural de tota la costa barcelonina.
Contemplada aquesta gran panoràmica seguim el camí i immediatament després ens trobem una cruïlla, des d’on podem baixar del turó per la dreta o per l’esquerra.
Aquesta descripció baixa pel corriol de l’esquerra i que ens deixa novament al camí que havíem deixat per anar al turó.
Seguim aquest camí per l’esquerra, acabem de revoltar el turó i anem baixant fins que ens plantem al collet que hi ha al peu del turó d’en Seriol, on hi ha una enèsima torre d’alta tensió.
Superem els pocs metres que ens separen d’aquest turó.
Arribem dalt del turó d’en Seriol; antic vèrtex geodèsic i nou gran mirador.
Seguim endavant i baixem a un replà que hi ha a sota mateix del turó, i d’allà arrenca un corriol per la dreta, que només començar revolta el turó per sota i va baixant superant antics bancals de vinya fins que acaba arribant a la pista que mena a la torre d’alta tensió esmentada fa un moment.
Seguim baixant per aquesta pista, i quan fa un pronunciat revolt a l’esquerra, hem de seguir recta per un corriol que baixa directament a l’inici del camí de l’Amigó.
Ara només ens queda tornar a seguir la carretera de Can Ruti per arribar novament a l’aparcament, tancant d’aquesta manera una bonica i recomanable caminada pels dos vessants de la muntanya de l’Amigó i per camins desconeguts i una mica emboscats, però perfectament transitables.

HORARIS:
De l’aparcament al turó d’en Rafel: 25mn
Del turó d’en Rafel al turó de Nadal Olivé: 10mn
Del turó de Nadal Olivé al coll de la Malesa: 05mn
Del coll de la Malesa al poblat ibèric de les Maleses: 15mn
Del poblat ibèric al turó de Donadéu: 10mn
Del turó de Donadéu a Sant Cebrià de Cabanyes: 35mn
De Sant Cebrià al turó de Penjabocs: 35mn
Del turó de Penjabocs a la font dels Castanyers: 10mn
De la font dels Castanyers al turó de la Coscoiada: 30mn
Del turó de la Coscoiada al Mirador de les Roques: 25mn
Del Mirador de les Roques al turó de la Nadala: 10mn
Del turó de la Nadala al turó d’en Seriol: 15mn
Del turó d’en Seriol a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 4h

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2021/03/badalona-aparcament-de-lantic-berenador_18.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"

View more external

Χώρος στάθμευσης

Inici

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta el corriol que puja

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta recta amunt

Φωτογραφία

Mirador

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta

Κορυφή

Turó d'en Rafel

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta

Κορυφή

Turó de Nadal Olivé

Ορεινό πέρασμα

Coll de la Malesa. Seguir per l'esquerra

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta

Κορυφή

Poblat ibèric de les Maleses i vèrtex geodèsic de les Corones

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta

Κορυφή

Turó de Donadéu

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta

Σταυροδρόμι

Pista, seguir baixant

Σταυροδρόμι

Seguir per l'esquerra un camí una mica brut només els dos primers metres. Hi ha una fletxa de pintura vermella

Σταυροδρόμι

Anada i tornada a Sant Cebrià

Χώρος θρησκευτικού ενδιαφέροντος

Sant Cebrià de Cabanyes

Σταυροδρόμι

Seguir per l'esquerra. A la dreta, l'itinetari lògic està ballat.

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta corriol pel costat d'un canyar (en el fons iniciem una drecera de la pista que deixem)

Σταυροδρόμι

Seguir per l'esquerra

Σταυροδρόμι

Seguir per la dreta i recuperem la pista que havíem deixat

Σταυροδρόμι

Per l'esquerra anada i tornada al turó de Penjabocs. Opció de baixar per la dreta a la font de la Canaleta

Τόπος στάσης

Turó de Penjabocs, restes d'un assentament ibèric i d'un punt de vigilància romà

Συντριβάνι

Font dels Castanyers i restaurant

Σταυροδρόμι

Coll de Lliçà. Seguir per l'esquerra

Κορυφή

Turó de La Coscoiada

Σταυροδρόμι

Seguir per l'esquerra sense camí, però per terreny obert i fàcil de passar

Σταυροδρόμι

Pi de referència al baixar i restes d'un antic camí

Σταυροδρόμι

Seguir per l'esquerra, forta pujada

Κορυφή

Mirador de les Roques

Σταυροδρόμι

Seguir per l'esquerra

Κορυφή

Turó de la Nadala

Σταυροδρόμι

Seguir per l'esquerra

Κορυφή

Turó d'en Seriol

Σταυροδρόμι

Seguir recta

Σχόλια

    You can or this trail